Mai coneixes amb certesa l’efecte que tindran en altres persones les paraules que dius, o les que escrius. El juliol de 2020, inspirat pels relats que un company de la faena estava compartint per una coneguda xarxa social, vaig tornar a publicar una entrada al meu blog, que feia molt de temps que havia abandonat. El conte que vaig escriure tenia una part autobiogràfica i una altra fantàstica, o això pensava jo en aquell moment....
Quan algú t’ofereix viatjar en el temps és difícil no acceptar l’oferta, i més encara si el viatge és gratuït! Després que un grup d’investigació de la Universitat Jaume I desenvolupara un component químic capaç de transportar matèria orgànica en l’espai i en el temps, la institució va demanar voluntaris entre la seua plantilla per provar l’invent. Pèrdua d’extremitats, ceguera, al·lucinacions i diarrea, eixos eren els possibles efectes secundaris del fàrmac....
Quan recorde el període en què vam viure a la Serratella, tinc la sensació que hi vam residir una dècada, però en realitat només van ser tretze o catorze mesos. Als pobles menuts, el temps passa més a poc a poc, els canvis acostumen a ser lents i subtils, i qualsevol novetat és notícia, així que l’arribada del nou capellà va ser tot un esdeveniment. L’antic capellà era prou major. Pujava a la Serratella els diumenges, després d’haver fet la missa d’un altre poble, no recorde quin....
Hi ha molta gent que encara pensa que la Quarantamaula és un ésser imaginari, una simple eina d’extorsió utilitzada, com el Pare Noel, perquè els xiquets creguen. Algunes fonts la descriuen com una criatura amb cos cobert de plomes, mig humana, mig gallina; altres li atribueixen diverses formes, com la d’un gat o la d’un caragol. A la universitat de Castelló, però, coneixem la Quarantamaula real, aquella que va inspirar les llegendes....
Els records de la infantesa acostumen a ser els més preats. De vegades, però, no tinc clar si es basen en fets reals o, al contrari, són el resultat d’al·lucinacions causades per l’excés de sucre que consumíem als noranta. Una memòria que sí que sé amb certesa que va ocórrer és aquella vegada que vam construir un portal que connectava amb el que jo coneixia com a Bel-Air. Estic convençut de la veracitat del record perquè la meua cosina Ainhoa me l’ha corroborat....
Pocs coneixen la història real de com va arribar a l’alcaldia de València l’ésser immortal que ara la regenta. Tot va començar amb la instal·lació d’un mosaic gegant a la Universitat Jaume I. El mural ceràmic comptava amb quatre-centes divuit peces de gres porcellànic i ocupava una superfície de cent cinquanta-un metres quadrats. Li’l van encarregar a l’artista Manuel Sáez, qui ja havia treballat amb la universitat en altres ocasions, per a decorar un nou espai verd al campus, “El Jardí del Temps”....
Fa cosa d’un any, Aitana i jo vam baixar a Castelló de la Plana amb la intenció de comprar un parell de pantalons. En el tema de la moda, soc defensor de l’austeritat més severa: només abandone les peces de roba quan amenacen de desintegrar-se per complet i ja no puc apedaçar-les. Com que feia tants anys des de l’última vegada que vaig comprar roba, totes les tendes que coneixia havien tancat, així que vam aparcar prop del centre de la ciutat per tal de buscar-ne de noves....