A fer la mà

Anit no podia dormir i, per algun motiu desconegut, em va pegar per intentar escriure un haiku. Entre altres coses, em vaig adonar que no havia comptat síl·labes des de l’institut i havia oblidat completament les normes. Aquest va ser el meu primer intent: La vida passa. Passa volant la vida. Com un caragol. Cinc, set, cinc, vaig comptar. Sort que ara tenim eines que ens permeten comptar síl·labes d’una manera més precisa, perquè resulta que, segons el criteri poètic, el primer vers en té quatre i, el segon, sis....

Ja fa un parell de mesos que vaig veure aquest vídeo sobre l’origen del mem conegut com a Skull Trumpet o Doot Doot i, sorprenentment, encara pense en ell de tant en tant. Em resulta curiós perquè no solc retindre molta informació dels vídeos que mire les nits que no puc dormir. Menys encara, si es tracta d’una espècie de documental de més de quaranta minuts sobre l’autoria d’un mem que ni tan sols coneixia fins a aquell moment....

No sé per què, però, en algun punt, aquest blog es va convertir en un lloc dedicat únicament als relats. Es coneix que tenia ganes d’escriure ficció. Els lectors veterans recordaran que, al principi, els relats compartien espai amb altres tipus de publicacions: recomanacions, conspiracions, crítiques constructives i destructives… Abans teníem de tot, ací. Ara, pense que és un bon moment per a recuperar, en part, eixe costum que tenia de compartir coses perquè sí, pel fet de publicar algun apunt i donar-li un poc de vida al blog....

En la presentació que no vaig poder fer en la fira del llibre de Castelló pensava confessar que no soc bon venedor. Tot seguit, havia reservat més de cinc minuts a parlar de la Bíblia, demostrant que, efectivament, no tinc les habilitats necessàries per a vendre Contes Antibiogràfics. Quan estava escrivint el llibre, mai m’haguera imaginat que en algun moment l’hauria de vendre. L’objectiu era autoeditar-lo i regalar còpies a amics i familiars....

Model 3D utilitzat per a la il·lustració: “Eumig Film Projector” per AleixoAlonso. El 14 de gener vaig encetar un fil en Mastodon amb l’objectiu d’anar afegint totes les pel·lícules que he aconseguit veure el 2023. Com que vaig migrar a un altre servidor de Mastodon, és molt probable que el fil original es perda. Per tant, he decidit fer una entrada al blog amb la llista de pel·lícules que he vist fins ara....

Ja fa més d’una setmana que tinc el llibre a les mans i pense que és hora de donar senyals de vida al blog. Sempre m’ha costat un poc processar les emocions en temps real i en aquests tres últims mesos, per diverses raons, les he experimentades totes. A voltes, alhora. Evidentment, estic molt pagat d’haver aconseguit transformar les entrades d’aquest blog en un llibre. Rebre un premi sempre és d’agrair, però el que a mi em feia il·lusió era publicar els contes en paper....

Dimecres de la setmana que ve m’entreguen el premi de narrativa Josep Pascual Tirado i, ara, més que mai, no em puc desfer de la sensació de ser un impostor. Una oroneta no fa estiu, un llibre no em fa escriptor. O sí. No ho sé. He tornat a llegir aquest apunt de Carles Bellver, on reivindica l’amateurisme, i potser ara em sent un poc millor. Escriptor amateur, dibuixant amateur, artista 3D amateur, llaurador amateur… amb això ja em va bé a mi....