Després de setanta-dues fotos publicades en setanta-dos dies, crec que ja he complit amb el propòsit que em vaig marcar al gener. Comença a fer-me peresa l’obligació —autoimposada— de publicar una foto cada dia i, com que la idea era tornar a agafar-li el gust a fer fotos, no vull forçar la màquina i aconseguir l’efecte contrari. Potser intente publicar una foto a la setmana, per no perdre el costum, però sense la pressió de no trencar la ratxa.
Una observació: de les setanta-dues fotos publicades, només quatre són de la càmera rèflex. La resta, totes fetes amb el telèfon. Així i tot, continue odiant fer fotos amb el mòbil: és una lluita constant per a intentar enfocar on jo vull, controlar els paràmetres amb la pantalla tàctil és horrorós i la foto es fa com i quan el dispositiu vol.
I per què he fet més del 90% de les fotos amb el telèfon?
Simple: el porte sempre a la butxaca. Les rodetes i els botonets de la rèflex són molt útils i tinc control total per a capturar la imatge que vull… però carregar tot el dia amb la càmera al muscle no és viable. Potser algun dia mire com està el tema de les compactes, però, de moment, continuaré fent servir el mòbil i maleint l’omnipresència de les pantalles tàctils, com aquell senyor major que escridassava els núvols.