Apunts

Apunt ràpid amb novetats sobre la migració a Linux. Resulta que en la versió 5.3 de Krita han decidit deixar-me sense una de les excuses que tenia per a resistir-me a abandonar Clip Studio Paint: han millorat considerablement l’eina de text. De moment, no m’he atrevit a fer una pàgina sencera de Super Patata Frita amb aquesta eina, entre altres coses perquè no li estic dedicant temps al còmic en general. Però ara tinc clar que, quan torne a dibuixar, ho faré amb Krita. Per tal de mantenir la capacitat d’editar les pàgines que vaig fer amb Clip Studio, les he exportades a PSD, el format de Photoshop. En general, es conserven prou bé les capes quan obris els fitxers en Krita. En alguns casos, però, les màscares d’alguns grups de capes no acaba de funcionar i la pàgina no es veu com toca. He vist que, en eixos casos, la solució és obrir el fitxer amb GIMP, que sí que ho mostra correctament. Amb això ja tinc la tranquil·litat de saber que podré fer canvis menors a pàgines antigues. ...

Comence a escriure aquest apunt sense saber ben bé què vol ser. Sé que no pense fer una guia pas a pas de com instal·lar Debian i totes les aplicacions que faig servir habitualment: no soc un expert i, segurament, hauré fet moltes coses malament. Tampoc pretenc fer un text propagandístic per intentar convéncer ningú que es passe a Linux: entenc que canviar de sistema operatiu pot fer molta peresa. ...

Ahir vaig migrar a Debian 13 i una de les poques coses que em queden per comprovar és si encara funciona el script per a publicar entrades al blog. Si estàs llegint açò, podríem dir que la migració ha sigut un èxit. Quan puga, m’agradaria descriure els passos que he seguit per a instal·lar totes les aplicacions que faig servir habitualment, que aquestes coses s’obliden molt de pressa i va bé tenir-les per escrit.

Demane disculpes, de manera preventiva, a aquelles persones que estiguen fartes de veure com, cap a finals d’any, les xarxes socials s’omplin de gent compartint les estadístiques de la música que han sentit, els llibres que han llegit i les pel·lícules que han vist. A mi m’agrada, però, saber quines coses gaudeixen les persones del meu entorn. El que no m’acaba de convéncer és compartir eixa informació a mitjan desembre. Potser és una bovada, però no entenc per què hem de deixar fora unes setmanes a l’hora de calcular les estadístiques. ...

L’altre dia vaig trobar una targeta de l’època de la transició de la pesseta a l’euro. Per curiositat, he buscat si encara hi ha empreses que ofereixen serveis d’impressió lenticular i, efectivament, és possible imprimir targetes, pòsters i altres elements fent servir aquesta tècnica. A preus desorbitats, això sí.

En els pròxims dies afegiré al blog uns quants apunts que he rescatat de les meues xarxes socials: publicacions que vaig fer en Twitter i en Mastodon, però que, per alguna raó, no vaig compartir per ací. Volia avisar per si algú hi està subscrit per RSS i, de sobte, veu unes quantes publicacions en la seua safata. Com que la majoria té més d’un any, no sé si apareixeran o no… potser depén del lector? Però havia d’avisar i disculpar-me de totes formes, per si un cas. ...

Fins al cap de setmana passat, no havia sentit parlar mai de rsync. De fet, vaig fer servir l’eina sense parar molta atenció perquè, simplement, estava seguint les instruccions d’aquesta pàgina de la documentació d’Hugo en un intent de fer més senzill el procés de publicació de les entrades d’aquest blog. Resulta que, en un exemple més de l’efecte Baader-Meinhof, uns dies després veig que Veronica comparteix en els seus canals un vídeo dedicat a rsync. ...