Apunts

L’altre dia vaig sentir parlar del fenomen Baader-Meinhof: el que et passa quan aprens alguna cosa nova i, de sobte, comences a veure-la pertot arreu. Això et fa pensar que ha augmentat la freqüència de la cosa, com si el món s’haguera posat d’acord per a parlar d’això. A mi m’ha passat, recentment, amb Twin Peaks. Des que vaig començar a veure la sèrie no pare de trobar referències en pòdcasts, blogs, xarxes socials… També és possible que, des de la mort de David Lynch, hagen augmentat realment les mencions a Twin Peaks. ...

De vegades, m’agradaria tenir la capacitat de posar filtres al meu cervell per a evitar que li pegue voltes a temes completament irrellevants i absurds. Com que això no és possible, m’he de conformar a escriure sobre eixos temes i esperar que això ajude a oblidar-me d’ells. Ho comente perquè ja fa més de dues setmanes que Carles Bellver va compartir una fotografia que va desencadenar una cadena de pensaments que he de parar d’alguna manera. ...

Després de setanta-dues fotos publicades en setanta-dos dies, crec que ja he complit amb el propòsit que em vaig marcar al gener. Comença a fer-me peresa l’obligació —autoimposada— de publicar una foto cada dia i, com que la idea era tornar a agafar-li el gust a fer fotos, no vull forçar la màquina i aconseguir l’efecte contrari. Potser intente publicar una foto a la setmana, per no perdre el costum, però sense la pressió de no trencar la ratxa. ...

Bé, ja està. S’ha acabat el procés de dol. Hui he tancat definitivament el compte de Twitter per tenir la consciència tranquil·la. Per sort, la major part de persones conegudes que quedaven allà han migrat a Bluesky, que no és ideal, però em serveix per a no perdre’ls la pista. Au! A fer la mà!

Normalment, no em faig cap propòsit amb l’arribada d’un nou any: amb les ocurrències que tinc al llarg de l’any ja vaig servit. Per no parlar dels projectes que he abandonat… aquest conte té ben poc d’antibiogràgic. Enguany, però, ha coincidit que vaig tindre una d’eixes ocurrències just quan acabava 2024. La idea era publicar una foto al dia en Pixelfed durant un temps indeterminat. Afegir la part de “temps indeterminat” al propòsit va ser tot un encert: dues setmanes després de Cap d’Any, ja puc dir que he assolit l’objectiu establert per a 2025. Així i tot, segurament, continuaré publicant una foto diària durant algunes setmanes més —mesos, si em preguntes un dia que estiga motivat. ...

A veure com explique jo açò… com aquest cap de setmana tenia un poc de tems lliure, havia pensat que seria bona idea fer una llista amb cançons dels grups que he escoltat els últims deu anys. L’objectiu era compartir-la i fer una crida: a veure si algú em recomanava nous grups tenint en compte la música que m’agrada. Bé, resulta que la cosa s’ha descontrolat de seguida. La llista s’ha convertit en un exercici de memòria i d’honestedat, com podreu comprovar des de les primeres cançons. De memòria, perquè he intentat recordar quines cançons i quins grups s’han quedat tan arrelats al meu cap que em tornen al pensament sense molt d’esforç. D’honestedat, perquè he intentat incloure les cançons independentment de si ara m’agraden o no… Si m’ha vingut al pensament deu ser que ha tingut algun impacte en la meua vida i ha d’estar en la llista perquè… mmmm… perquè eixa és la norma que m’he imposat? ...

Quan pensava que Soasig Chamaillard ja no em podia impressionar amb les seues figures de la Verge, em sorprén amb aquesta obra mestra.