En la presentació que no vaig poder fer en la fira del llibre de Castelló pensava confessar que no soc bon venedor. Tot seguit, havia reservat més de cinc minuts a parlar de la Bíblia, demostrant que, efectivament, no tinc les habilitats necessàries per a vendre Contes Antibiogràfics.
Quan estava escrivint el llibre, mai m’haguera imaginat que en algun moment l’hauria de vendre. L’objectiu era autoeditar-lo i regalar còpies a amics i familiars. La idea que algú pague—amb diners!!— per llegir les quatre bovades que vaig escriure en nits d’insomni em resulta—encara— absurda. Tot i això, em sent amb la responsabilitat d’intentar vendre’l. No per mi, sinó per l’editorial i la resta d’implicats en el premi Josep Pascual Tirado. I crec que ara és bon moment per a recordar-vos que podeu comprar i/o llegir el llibre. Ara que pareix que tot se’n va a la merda en el País Valencià, sí, ara és bon moment per a llegir Contes Antibiogràfics.
...