Normalment, no em faig cap propòsit amb l’arribada d’un nou any: amb les ocurrències que tinc al llarg de l’any ja vaig servit. Per no parlar dels projectes que he abandonat… aquest conte té ben poc d’antibiogràgic. Enguany, però, ha coincidit que vaig tindre una d’eixes ocurrències just quan acabava 2024. La idea era publicar una foto al dia en Pixelfed durant un temps indeterminat.

Afegir la part de “temps indeterminat” al propòsit va ser tot un encert: dues setmanes després de Cap d’Any, ja puc dir que he assolit l’objectiu establert per a 2025. Així i tot, segurament, continuaré publicant una foto diària durant algunes setmanes més —mesos, si em preguntes un dia que estiga motivat.

No havia dit res fins ara perquè no tenia massa fe en la meua capacitat per a ser constant. Reconec que, abans de publicar la primera foto, vaig fer un script que s’executa cada dia a les onze de la nit i comprova si he publicat la foto del dia. Si no ho he fet, publica de manera automàtica una de les que tinc de reserva. Sé que no passa res si un dia no me’n recorde, però em conec i tinc clar que, si trenque la ratxa, no tornaré a compartir res en dos anys, mínim.

La majoria de fotos les faré amb la càmera del telèfon, que és la que sempre tinc a mà, i no sempre coincidirà que la imatge que penge l’haja fet eixe dia. Hi haurà dies que podré fer-ne unes quantes. Hi haurà dies que no podré fer-ne cap. L’objectiu és crear l’hàbit de fer servir la càmera, la imposició de compartir una fotografia al dia és la manera d’assolir-lo.

La part que més m’agrada d’aquesta tasca autoimposada és com m’ha canviat, en poques setmanes, la manera de veure els meus espais quotidians. Com que no tinc temps de bambar per a fer fotos, vaig sempre buscant pel meu voltant, sense eixir-me’n de la rutina, a veure d’on puc traure alguna imatge digna de ser compartida. Ara tot són llums, ombres, formes i colors.