Posts

Ja fa uns dies que vaig acabar de llegir l’últim llibre de Carles Bellver, però no m’havia assegut a escriure la ressenya perquè em resulta difícil parlar de l’obra sense córrer el risc de calumniar l’autor. Quan vaig escriure la ressenya de l’àlbum Primer Moviment, se’m va acusar de culpar recurrentment els Carles. Com si no fora vox populi que tots els Carles formen part d’una organització dedicada a l’estudi de les ciències ocultes i que tenen el costum de fer pactes amb éssers de l’inframon per tal d’obtenir habilitats artístiques excepcionals. Ara ens diran que és coincidència que Carles Caselles munte un grup anomenat Romàntic Dimoni al mateix temps que Carles Bellver escriu Un dimoni en pràctiques… ...

Apunt ràpid amb novetats sobre la migració a Linux. Resulta que en la versió 5.3 de Krita han decidit deixar-me sense una de les excuses que tenia per a resistir-me a abandonar Clip Studio Paint: han millorat considerablement l’eina de text. De moment, no m’he atrevit a fer una pàgina sencera de Super Patata Frita amb aquesta eina, entre altres coses perquè no li estic dedicant temps al còmic en general. Però ara tinc clar que, quan torne a dibuixar, ho faré amb Krita. Per tal de mantenir la capacitat d’editar les pàgines que vaig fer amb Clip Studio, les he exportades a PSD, el format de Photoshop. En general, es conserven prou bé les capes quan obris els fitxers en Krita. En alguns casos, però, les màscares d’alguns grups de capes no acaba de funcionar i la pàgina no es veu com toca. He vist que, en eixos casos, la solució és obrir el fitxer amb GIMP, que sí que ho mostra correctament. Amb això ja tinc la tranquil·litat de saber que podré fer canvis menors a pàgines antigues. ...

Mai haguera imaginat que acabaria comprant el meu primer disc de vinil en 2026. De fet, fins fa un parell de mesos, m’haguera atrevit a predir que no en compraria un mai. La culpa la té Carles Caselles i el seu nou projecte post-Smoking Souls, Romàntic Dimoni. Em vaig alegrar molt en veure que tornava i volia donar-li suport d’alguna manera. Normalment, compre samarretes o versions digitals dels àlbums, però, com que en la botiga oficial només estava disponible la versió en vinil de Primer moviment, aquesta vegada vaig fer una excepció. ...

Comence a escriure aquest apunt sense saber ben bé què vol ser. Sé que no pense fer una guia pas a pas de com instal·lar Debian i totes les aplicacions que faig servir habitualment: no soc un expert i, segurament, hauré fet moltes coses malament. Tampoc pretenc fer un text propagandístic per intentar convéncer ningú que es passe a Linux: entenc que canviar de sistema operatiu pot fer molta peresa. ...

Ahir vaig migrar a Debian 13 i una de les poques coses que em queden per comprovar és si encara funciona el script per a publicar entrades al blog. Si estàs llegint açò, podríem dir que la migració ha sigut un èxit. Quan puga, m’agradaria descriure els passos que he seguit per a instal·lar totes les aplicacions que faig servir habitualment, que aquestes coses s’obliden molt de pressa i va bé tenir-les per escrit.

De vegades, pot resultar aclaparadora la quantitat de personatges i fets històrics que apareixen en aquest manga, però, si deixem de banda el context, trobem històries universals: poderosos aprofitant-se de la curiositat espiritual de la gent, rics vivint a cor què vols mentre els pobres moren de fam i erudits desencantats amb un sistema injust. Potser per això aquest còmic ambientat en el Japó del segle XV m’ha recordat a Ya no basta con rezar (Aldo Francia, 1972), una pel·lícula que ens mostra el Xile de 1967. ...

Perdoneu que faça espòilers d’aquesta pel·lícula, però necessite queixar-me obertament de la tortura autoinfligida que va suposar el seu visionat per a recuperar-me un poc. La trama, d’entrada, em va resultar intrigant: els marcians tenen un problema amb la xicalla, que es nega a menjar i té dificultats per a dormir. Després de consultar un ancià amb certa autoritat en la societat marciana, arriben a la conclusió que el problema és que xiquetes i xiquets han oblidat com es juga. El líder de Mart decideix que l’única solució és viatjar a la Terra i segrestar el Pare Noel. I això fan els marcians, emportant-se també un parell de xiquets terrícoles que es troben pel camí. ...