Posts

Vuit mesos després de començar a jugar-lo, ahir vaig acabar Baldur’s Gate 3 (Larian Studios, 2023). És un videojoc llarguet, però m’ha costat tant arribar al final perquè estic en un punt de la meua vida en què trobar un parell d’hores per a jugar sense interrupcions és complicat. Odie el fet que encara hi haja jocs que no et deixen pausar en qualsevol moment en el mode d’un sol jugador. En el cas de BG3, si la interrupció t’agafa a mitjan cinemàtica, oblida’t de veure eixa part de la història. Una solució cutre per a evitar-ho és guardar i carregar la partida després, però no és gens còmode. ...

Nova imatge de perfil. Dibuixada amb Krita.

Ja fa setmanes que tinc pendent fer una ressenya doble de la novel·la de Philip K. Dick i la seua adaptació a la pantalla gran, però una mudança i la calor s’hi han interposat. Si no tinguera una ameba desbaratada per cervell, hauria intentat escriure alguna cosa amb substància, però vos haureu de conformar amb açò: les dues obres em van sorprendre. El llibre el vaig gaudir molt, tot i que la història em va esgarrifar: de Dick sempre espere mons hostils i distòpics, però el de A Scanner Darkly em va paréixer especialment violent, potser perquè és més realista. ...

Ja fa uns dies que vaig acabar de llegir l’últim llibre de Carles Bellver, però no m’havia assegut a escriure la ressenya perquè em resulta difícil parlar de l’obra sense córrer el risc de calumniar l’autor. Quan vaig escriure la ressenya de l’àlbum Primer Moviment, se’m va acusar de culpar recurrentment els Carles. Com si no fora vox populi que tots els Carles formen part d’una organització dedicada a l’estudi de les ciències ocultes i que tenen el costum de fer pactes amb éssers de l’inframon per tal d’obtenir habilitats artístiques excepcionals. Ara ens diran que és coincidència que Carles Caselles munte un grup anomenat Romàntic Dimoni al mateix temps que Carles Bellver escriu Un dimoni en pràctiques… ...

Apunt ràpid amb novetats sobre la migració a Linux. Resulta que en la versió 5.3 de Krita han decidit deixar-me sense una de les excuses que tenia per a resistir-me a abandonar Clip Studio Paint: han millorat considerablement l’eina de text. De moment, no m’he atrevit a fer una pàgina sencera de Super Patata Frita amb aquesta eina, entre altres coses perquè no li estic dedicant temps al còmic en general. Però ara tinc clar que, quan torne a dibuixar, ho faré amb Krita. Per tal de mantenir la capacitat d’editar les pàgines que vaig fer amb Clip Studio, les he exportades a PSD, el format de Photoshop. En general, es conserven prou bé les capes quan obris els fitxers en Krita. En alguns casos, però, les màscares d’alguns grups de capes no acaba de funcionar i la pàgina no es veu com toca. He vist que, en eixos casos, la solució és obrir el fitxer amb GIMP, que sí que ho mostra correctament. Amb això ja tinc la tranquil·litat de saber que podré fer canvis menors a pàgines antigues. ...

Mai haguera imaginat que acabaria comprant el meu primer disc de vinil en 2026. De fet, fins fa un parell de mesos, m’haguera atrevit a predir que no en compraria un mai. La culpa la té Carles Caselles i el seu nou projecte post-Smoking Souls, Romàntic Dimoni. Em vaig alegrar molt en veure que tornava i volia donar-li suport d’alguna manera. Normalment, compre samarretes o versions digitals dels àlbums, però, com que en la botiga oficial només estava disponible la versió en vinil de Primer moviment, aquesta vegada vaig fer una excepció. ...

Comence a escriure aquest apunt sense saber ben bé què vol ser. Sé que no pense fer una guia pas a pas de com instal·lar Debian i totes les aplicacions que faig servir habitualment: no soc un expert i, segurament, hauré fet moltes coses malament. Tampoc pretenc fer un text propagandístic per intentar convéncer ningú que es passe a Linux: entenc que canviar de sistema operatiu pot fer molta peresa. ...