Vuit mesos després de començar a jugar-lo, ahir vaig acabar Baldur’s Gate 3 (Larian Studios, 2023). És un videojoc llarguet, però m’ha costat tant arribar al final perquè estic en un punt de la meua vida en què trobar un parell d’hores per a jugar sense interrupcions és complicat. Odie el fet que encara hi haja jocs que no et deixen pausar en qualsevol moment en el mode d’un sol jugador. En el cas de BG3, si la interrupció t’agafa a mitjan cinemàtica, oblida’t de veure eixa part de la història. Una solució cutre per a evitar-ho és guardar i carregar la partida després, però no és gens còmode.
Deixant de banda inconveniències i alguns bugs que encara no han arreglat, el joc m’ha agradat molt. L’haguera gaudit més si jo fora deu anys més jove, tinguera menys responsabilitats i més temps lliure, però ha anat directament a la reduïda llista de jocs que m’agradaria tornar a jugar en el futur. El combat per torns és entretingut, encara que en un parell d’ocasions me l’he estalviat perquè he acabat convencent els enemics que se sacrificaren: no subestimeu mai el poder de persuasió dels bards!