Ja fa setmanes que tinc pendent fer una ressenya doble de la novel·la de Philip K. Dick i la seua adaptació a la pantalla gran, però una mudança i la calor s’hi han interposat. Si no tinguera una ameba desbaratada per cervell, hauria intentat escriure alguna cosa amb substància, però vos haureu de conformar amb açò: les dues obres em van sorprendre.
El llibre el vaig gaudir molt, tot i que la història em va esgarrifar: de Dick sempre espere mons hostils i distòpics, però el de A Scanner Darkly em va paréixer especialment violent, potser perquè és més realista.
La pel·lícula dirigida per Richard Linklater és una adaptació fidel, però per poc em provoca un atac d’estrés posttraumàtic: fa anys vaig treballar en la postproducció d’un documental, van ser uns mesos de tortura dedicats exclusivament a la rotoscòpia. Al cap de cinc minuts de començar la reproducció, tot apuntava que havien fet servir aquesta tècnica en tot el llargmetratge i no vaig poder deixar de pensar en les pobres persones que es degueren deixar la salut mental i física per tirar endavant el projecte.