Soc d’eixes persones que pensen que l’èxit d’un joc de Spider-Man depén, pràcticament de manera exclusiva, de si s’ha encertat el balanceig amb el fil d’aranya, el web swinging. Si li llevares aquest encert al d’Insomniac, et quedaries només amb un altre joc de món obert amb centenars de tasques repetitives i combat inspirat en la saga Arkham de Rocksteady.
Però el web swinging és genial i, per tant, el joc també. Fa goig desplaçar-se per la ciutat, escalar edificis, saltar, caure en picat i esperar fins a l’últim segon per a disparar el fil d’aranya… Tot això mentre Peter manté converses telefòniques amb Mary Jane, la tia May i companyia. Amb la saturació de pel·lícules de Marvel havia perdut l’interés pels superherois, però aquest joc m’ha fet tornar les ganes de llegir-me els còmics de Spider-Man. Esperem que se me’n passen prompte, que n’hi ha massa!