Art

Artista anònim.

A veure com explique jo açò… com aquest cap de setmana tenia un poc de tems lliure, havia pensat que seria bona idea fer una llista amb cançons dels grups que he escoltat els últims deu anys. L’objectiu era compartir-la i fer una crida: a veure si algú em recomanava nous grups tenint en compte la música que m’agrada. Bé, resulta que la cosa s’ha descontrolat de seguida. La llista s’ha convertit en un exercici de memòria i d’honestedat, com podreu comprovar des de les primeres cançons. De memòria, perquè he intentat recordar quines cançons i quins grups s’han quedat tan arrelats al meu cap que em tornen al pensament sense molt d’esforç. D’honestedat, perquè he intentat incloure les cançons independentment de si ara m’agraden o no… Si m’ha vingut al pensament deu ser que ha tingut algun impacte en la meua vida i ha d’estar en la llista perquè… mmmm… perquè eixa és la norma que m’he imposat? ...

Quan pensava que Soasig Chamaillard ja no em podia impressionar amb les seues figures de la Verge, em sorprén amb aquesta obra mestra.

Com que vos va agradar allò de prémer botonets, he decidit fer una altra pàgina seguint la mateixa línia: HoroscòpIA. Es tracta d’un joc amb una mecànica molt simple: només heu d’intentar encertar si la predicció de l’horòscop prové de la premsa o s’ha generat amb un model de llenguatge extens (LLM). Una vegada premeu un dels dos botons, veureu si heu encertat o no. Aprofite per a explicar-vos el procés que he seguit per a seleccionar els textos i com funciona la pàgina, per si a algú se li ocorre algun suggeriment per a millorar-la. Hi ha un total de 96 prediccions en la base de dades: 48 de premsa (FÓRUM.ad, Regió7, Diari de Girona i Revista de Vic) i 48 generades amb diferents models (Gemini, ChatGPT, Llama i Mistral). ...

Hauria de deixar-li una nota al Pau nocturn demanant-li, per favor, que em done un poc de context la pròxima vegada que apunte una idea… ja em diràs que faig jo amb este gargot…

Anit no podia dormir i, per algun motiu desconegut, em va pegar per intentar escriure un haiku. Entre altres coses, em vaig adonar que no havia comptat síl·labes des de l’institut i havia oblidat completament les normes. Aquest va ser el meu primer intent: La vida passa. Passa volant la vida. Com un caragol. Cinc, set, cinc, vaig comptar. Sort que ara tenim eines que ens permeten comptar síl·labes d’una manera més precisa, perquè resulta que, segons el criteri poètic, el primer vers en té quatre i, el segon, sis. D’altra banda, vaig llegir que per a fer un haiku en català hem de formar versos de quatre, sis i quatre síl·labes respectivament, així que, en teoria, només havia d’adaptar l’últim vers. ...

Taronja assassinada, meló venjatiu. Pintura acrílica sobre llenç.