A veure com explique jo açò… com aquest cap de setmana tenia un poc de tems lliure, havia pensat que seria bona idea fer una llista amb cançons dels grups que he escoltat els últims deu anys. L’objectiu era compartir-la i fer una crida: a veure si algú em recomanava nous grups tenint en compte la música que m’agrada.

Bé, resulta que la cosa s’ha descontrolat de seguida. La llista s’ha convertit en un exercici de memòria i d’honestedat, com podreu comprovar des de les primeres cançons. De memòria, perquè he intentat recordar quines cançons i quins grups s’han quedat tan arrelats al meu cap que em tornen al pensament sense molt d’esforç. D’honestedat, perquè he intentat incloure les cançons independentment de si ara m’agraden o no… Si m’ha vingut al pensament deu ser que ha tingut algun impacte en la meua vida i ha d’estar en la llista perquè… mmmm… perquè eixa és la norma que m’he imposat?

L’ordre de les cançons és també un exercici de memòria. He tractat de fer una línia de temps: des de la primera que vaig escoltar amb molta assiduïtat, fins a l’última, però sense mirar en quin any es van publicar. El resultat és, inevitablement, imprecís. Algunes cançons sé exactament en quin moment de la meua vida les escoltava, però n’hi ha d’altres que, sincerament, no tinc ni idea de quan es van instal·lar al cervell.

La Panderola, per exemple, imagine que la deguérem cantar en l’escola, però potser la vaig sentir primer en les festes de la Magdalena. Luz Casal, Alejandro Sanz et al. són culpa de ma mare: en casa sempre sonava la música. I quan dic sempre, vull dir SEMPRE.

Diria que de Ska-P cap endavant ja se’m pot culpar a mi de la selecció. A mi, o a les males influències de cosins i amics. Estava a punt d’escriure que abans tot era millor perquè ens féiem cintes o CD personalitzats i els intercanviàvem entre els amics, però he recordat que abans tot era millor perquè jo era jove. El que sí que m’agradaria és poder fotre-li una bescollada a l’algoritme per recomanar-me La Fúmiga constantment. Això es coneix que s’ha perdut.

La llista ja té més de cent cançons i és una bona mostra de la música que he escoltat al llarg de la meua vida. M’he hagut de contenir amb alguns grups, però. De ZOO i Smoking Souls n’afegiria unes quantes cançons més, per exemple. I, de Linkin Park, posaria totes les cançons de Hybrid Theory i de Meteora. Són dos àlbums que sempre m’han acompanyat —sobretot en moments durs— i sé que acabaré tornant a ells una vegada i una altra.

No he inclòs bandes sonores de pel·lícules, sèries i videojocs perquè eixa és una altra llista que compartiré més endavant. És una altra norma autoimposada, ho comente perquè sé que algun amic —un en concret— trobarà a faltar grans obres com per exemple el tema principal del Metal Gear Solid.

Bé, crec que ja he donat prou raons sense que m’ho demane ningú. Si algú s’anima a fer-me arribar cançons que pensa que em poden agradar, li ho agrairé. No cal que feu una cinta, amb un enllaç ja em va bé.