La setmana passada vaig decidir esborrar totes les publicacions del meu compte a X, l’antic Twitter. És un pas més en el meu procés de dol, que acabarà quan, finalment, tanque el compte. Encara no estic preparat, però, per a acomiadar-me del tot. No és per la por de no assabentar-me “del que està passant”, és per les quatre o cinc persones de les quals perdria completament la pista si no fos per la plataforma del pardalet.
I és que el meu ús de Twitter es redueix ara a això: entrar una vegada al dia des del navegador de l’ordinador amb una extensió que bloqueja els anuncis per a dotorejar una llista amb un grapat de comptes de gent que conec personalment. I prou. Ja fa un temps que vaig fer una cosa pareguda amb Instagram: vaig deixar de seguir pràcticament tots els comptes, excepte aquells que pertanyien a persones amb les quals no voldria perdre el contacte del tot. També vaig desinstal·lar l’aplicació del telèfon i vaig esborrar totes les publicacions, després d’haver-les exportat a Pixelfed. El compte de Facebook el vaig tancar ja fa molts mesos —potser fa un parell d’anys?— i no el trobe a faltar.
No sé quan em decidiré a tancar definitivament els de X i Instagram… de vegades pense que podria intentar convéncer eixe grapat d’amistats perquè se n’obriren un en Mastodon, escrigueren en un blog o en qualsevol altra cosa que em permetera llegir les seues publicacions sense passar per l’aplicació del bilionari de torn. Fins i tot m’he plantejat pagar per un servidor de Mastodon i convidar el personal, a veure si d’aquesta manera s’animen, però crec que és demanar massa per la meua part: fer que tothom faça servir una nova plataforma —una altra més—, només perquè no tinc ganes d’estar jo en les que utilitza la resta de mortals…
Potser hauria de cedir jo i tenir comptes en totes les xarxes socials “populars”. El problema és que, amb el pas del temps, la meua intolerància a la publicitat està augmentant de manera exponencial. Veure qualsevol cosa en una cadena de televisió és una tortura i, ara que m’he acostumat a Mastodon i a llegir blogs i diaris per RSS, les aplicacions amb publicitat em resulten insofribles.
Aquest apunt no pretén ser una llista de les deu raons per les quals hauríeu d’abandonar X, Instagram, Facebook et al. i obrir-vos un compte en el Fedivers. Reconec que, de vegades, m’agradaria agarrar del braç els quatre gats que em reteniu allà i no soltar-vos fins que vos mudeu. Però no, aquesta entrada només pretén informar-vos de la meua relació actual amb les xarxes socials: encara que ja no deixe comentaris o likes en les vostres publicacions de X o d’Instagram per tal de no fomentar el seu ús, estic fent tots els possibles per continuar llegint-vos.