Ja fa un parell de mesos que vaig veure aquest vídeo sobre l’origen del mem conegut com a Skull Trumpet o Doot Doot i, sorprenentment, encara pense en ell de tant en tant. Em resulta curiós perquè no solc retindre molta informació dels vídeos que mire les nits que no puc dormir. Menys encara, si es tracta d’una espècie de documental de més de quaranta minuts sobre l’autoria d’un mem que ni tan sols coneixia fins a aquell moment. ...

No sé per què, però, en algun punt, aquest blog es va convertir en un lloc dedicat únicament als relats. Es coneix que tenia ganes d’escriure ficció. Els lectors veterans recordaran que, al principi, els relats compartien espai amb altres tipus de publicacions: recomanacions, conspiracions, crítiques constructives i destructives… Abans teníem de tot, ací. Ara, pense que és un bon moment per a recuperar, en part, eixe costum que tenia de compartir coses perquè sí, pel fet de publicar algun apunt i donar-li un poc de vida al blog. Si més no, em servirà per a fer memòria en el futur i recordar allò que, en algun moment, em va paréixer interessant. ...

Bon cartell, però li falta un poc més de capitalisme.

no hi ha copa perill En aquesta campanya per a incentivar la donació de sang, és d’admirar l’elegància amb què han combinat Comic Sans i lletres retallades a l’estil d’un psicòpata.

Taronja assassinada, meló venjatiu. Pintura acrílica sobre llenç.

Despús-ahir vaig complir l’edat de Jesucrist. M’agradaria més tenir l’edat de Kurt Cobain i la veu d’Amy Winehouse i la melena de Janis Joplin, però només tinc l’edat de Jesucrist i molta mala hòstia. —Aina Palmer, Epíleg

Compte amb els llibres que regala Carles Bellver: es coneix que han patit una abducció i fan coses rares. He hagut de ficar-lo en un contenidor especial.