Ahir vam anar a la presentació de El Gran de la Pedrera en la fira del llibre d’Albocàsser. En acabar la presentació, Sara Bellés, l’escriptora i il·lustradora del llibre, va repartir còpies d’alguns dels seus dibuixos perquè les criatures s’entretingueren colorejant-los. Jo, com que soc un esclau del Control Z, no vaig participar de l’activitat fins que no vaig tornar a casa i vaig seure davant la tauleta gràfica. Vaig haver de redibuixar les línies també, perquè la còpia en paper va arribar com va arribar… ...

Este joguet ha estat més de deu anys abandonat amb les piles posades i, sorprenentment, encara funciona!

Anit no podia dormir i, per algun motiu desconegut, em va pegar per intentar escriure un haiku. Entre altres coses, em vaig adonar que no havia comptat síl·labes des de l’institut i havia oblidat completament les normes. Aquest va ser el meu primer intent: La vida passa. Passa volant la vida. Com un caragol. Cinc, set, cinc, vaig comptar. Sort que ara tenim eines que ens permeten comptar síl·labes d’una manera més precisa, perquè resulta que, segons el criteri poètic, el primer vers en té quatre i, el segon, sis. D’altra banda, vaig llegir que per a fer un haiku en català hem de formar versos de quatre, sis i quatre síl·labes respectivament, així que, en teoria, només havia d’adaptar l’últim vers. ...

Ja fa un parell de mesos que vaig veure aquest vídeo sobre l’origen del mem conegut com a Skull Trumpet o Doot Doot i, sorprenentment, encara pense en ell de tant en tant. Em resulta curiós perquè no solc retindre molta informació dels vídeos que mire les nits que no puc dormir. Menys encara, si es tracta d’una espècie de documental de més de quaranta minuts sobre l’autoria d’un mem que ni tan sols coneixia fins a aquell moment. ...

No sé per què, però, en algun punt, aquest blog es va convertir en un lloc dedicat únicament als relats. Es coneix que tenia ganes d’escriure ficció. Els lectors veterans recordaran que, al principi, els relats compartien espai amb altres tipus de publicacions: recomanacions, conspiracions, crítiques constructives i destructives… Abans teníem de tot, ací. Ara, pense que és un bon moment per a recuperar, en part, eixe costum que tenia de compartir coses perquè sí, pel fet de publicar algun apunt i donar-li un poc de vida al blog. Si més no, em servirà per a fer memòria en el futur i recordar allò que, en algun moment, em va paréixer interessant. ...

Bon cartell, però li falta un poc més de capitalisme.

no hi ha copa perill En aquesta campanya per a incentivar la donació de sang, és d’admirar l’elegància amb què han combinat Comic Sans i lletres retallades a l’estil d’un psicòpata.