Com que ja fa uns quatre anys que tinc pausalas.net en construcció, he decidit que ja era hora de fer alguns canvis: He modificat un poc l’estil de la pàgina afegint degradats, ara que pareix que s’acaba l’era del flat design. He creat una secció nova que mostra l’última cançó que he escoltat una cançó que he sentit recentment 1. La informació ix del meu perfil de ListenBrainz. Encara queda molta faena per fer, però hui tenim una versió un poc més “construïda” que la de 2021. ...

L’altre dia vaig sentir parlar del fenomen Baader-Meinhof: el que et passa quan aprens alguna cosa nova i, de sobte, comences a veure-la pertot arreu. Això et fa pensar que ha augmentat la freqüència de la cosa, com si el món s’haguera posat d’acord per a parlar d’això. A mi m’ha passat, recentment, amb Twin Peaks. Des que vaig començar a veure la sèrie no pare de trobar referències en pòdcasts, blogs, xarxes socials… També és possible que, des de la mort de David Lynch, hagen augmentat realment les mencions a Twin Peaks. ...

Artista anònim.

De vegades, m’agradaria tenir la capacitat de posar filtres al meu cervell per a evitar que li pegue voltes a temes completament irrellevants i absurds. Com que això no és possible, m’he de conformar a escriure sobre eixos temes i esperar que això ajude a oblidar-me d’ells. Ho comente perquè ja fa més de dues setmanes que Carles Bellver va compartir una fotografia que va desencadenar una cadena de pensaments que he de parar d’alguna manera. ...

Ens hem emportat una sorpresa aquest matí en alçar la persiana. 🏔️ Fotos fetes des d’Albocàsser mirant cap a Ares o Catí, aproximadament. 😅

Després de setanta-dues fotos publicades en setanta-dos dies, crec que ja he complit amb el propòsit que em vaig marcar al gener. Comença a fer-me peresa l’obligació —autoimposada— de publicar una foto cada dia i, com que la idea era tornar a agafar-li el gust a fer fotos, no vull forçar la màquina i aconseguir l’efecte contrari. Potser intente publicar una foto a la setmana, per no perdre el costum, però sense la pressió de no trencar la ratxa. ...

Bé, ja està. S’ha acabat el procés de dol. Hui he tancat definitivament el compte de Twitter per tenir la consciència tranquil·la. Per sort, la major part de persones conegudes que quedaven allà han migrat a Bluesky, que no és ideal, però em serveix per a no perdre’ls la pista. Au! A fer la mà!