Com que el nombre de pàgines d’utilitat qüestionable no para de créixer, he pensat que calia fer un portal per a arreplegar totes les que he fet i les que, probablement, faré en el futur: bovades.aferlama.net. Aprofite també aquesta entrada per a explicar-vos que he afegit una secció de comentaris al blog. A la part de baix de cada entrada trobareu un enllaç a una publicació del meu perfil de Mastodon. Si responeu al missatge amb qualsevol aplicació del Fedivers, el missatge apareixerà en el blog. ...

Com que vos va agradar allò de prémer botonets, he decidit fer una altra pàgina seguint la mateixa línia: HoroscòpIA. Es tracta d’un joc amb una mecànica molt simple: només heu d’intentar encertar si la predicció de l’horòscop prové de la premsa o s’ha generat amb un model de llenguatge extens (LLM). Una vegada premeu un dels dos botons, veureu si heu encertat o no. Aprofite per a explicar-vos el procés que he seguit per a seleccionar els textos i com funciona la pàgina, per si a algú se li ocorre algun suggeriment per a millorar-la. Hi ha un total de 96 prediccions en la base de dades: 48 de premsa (FÓRUM.ad, Regió7, Diari de Girona i Revista de Vic) i 48 generades amb diferents models (Gemini, ChatGPT, Llama i Mistral). ...

Ahir vam anar a la presentació de El Gran de la Pedrera en la fira del llibre d’Albocàsser. En acabar la presentació, Sara Bellés, l’escriptora i il·lustradora del llibre, va repartir còpies d’alguns dels seus dibuixos perquè les criatures s’entretingueren colorejant-los. Jo, com que soc un esclau del Control Z, no vaig participar de l’activitat fins que no vaig tornar a casa i vaig seure davant la tauleta gràfica. Vaig haver de redibuixar les línies també, perquè la còpia en paper va arribar com va arribar… ...

Anit no podia dormir i, per algun motiu desconegut, em va pegar per intentar escriure un haiku. Entre altres coses, em vaig adonar que no havia comptat síl·labes des de l’institut i havia oblidat completament les normes. Aquest va ser el meu primer intent: La vida passa. Passa volant la vida. Com un caragol. Cinc, set, cinc, vaig comptar. Sort que ara tenim eines que ens permeten comptar síl·labes d’una manera més precisa, perquè resulta que, segons el criteri poètic, el primer vers en té quatre i, el segon, sis. D’altra banda, vaig llegir que per a fer un haiku en català hem de formar versos de quatre, sis i quatre síl·labes respectivament, així que, en teoria, només havia d’adaptar l’últim vers. ...

Ja fa un parell de mesos que vaig veure aquest vídeo sobre l’origen del mem conegut com a Skull Trumpet o Doot Doot i, sorprenentment, encara pense en ell de tant en tant. Em resulta curiós perquè no solc retindre molta informació dels vídeos que mire les nits que no puc dormir. Menys encara, si es tracta d’una espècie de documental de més de quaranta minuts sobre l’autoria d’un mem que ni tan sols coneixia fins a aquell moment. ...

No sé per què, però, en algun punt, aquest blog es va convertir en un lloc dedicat únicament als relats. Es coneix que tenia ganes d’escriure ficció. Els lectors veterans recordaran que, al principi, els relats compartien espai amb altres tipus de publicacions: recomanacions, conspiracions, crítiques constructives i destructives… Abans teníem de tot, ací. Ara, pense que és un bon moment per a recuperar, en part, eixe costum que tenia de compartir coses perquè sí, pel fet de publicar algun apunt i donar-li un poc de vida al blog. Si més no, em servirà per a fer memòria en el futur i recordar allò que, en algun moment, em va paréixer interessant. ...

En la presentació que no vaig poder fer en la fira del llibre de Castelló pensava confessar que no soc bon venedor. Tot seguit, havia reservat més de cinc minuts a parlar de la Bíblia, demostrant que, efectivament, no tinc les habilitats necessàries per a vendre Contes Antibiogràfics. Quan estava escrivint el llibre, mai m’haguera imaginat que en algun moment l’hauria de vendre. L’objectiu era autoeditar-lo i regalar còpies a amics i familiars. La idea que algú pague—amb diners!!— per llegir les quatre bovades que vaig escriure en nits d’insomni em resulta—encara— absurda. Tot i això, em sent amb la responsabilitat d’intentar vendre’l. No per mi, sinó per l’editorial i la resta d’implicats en el premi Josep Pascual Tirado. I crec que ara és bon moment per a recordar-vos que podeu comprar i/o llegir el llibre. Ara que pareix que tot se’n va a la merda en el País Valencià, sí, ara és bon moment per a llegir Contes Antibiogràfics. ...