Tercer any consecutiu registrant les pel·lícules que he vist al llarg de l’any i compartint-les en un fil de Mastodon. La novetat d’enguany és que he decidit publicar aquest apunt amb l’entrada del nou any. L’any passat vaig publicar la llista el 31 de desembre, arriscant-me a veure una pel·lícula eixe dia i deixar-la fora. La major part de pel·lícules de la llista les oblidaré en cosa d’uns mesos, de fet, ja recorde ben poc d’algunes. Sense fer recomanacions, sí que puc dir que m’agradaria recordar Ikiru, No Other Land, Professor Marston and the Wonder Women, Vida en sombras i El 47. Després estan les que sé que no podré oblidar, encara que ho intentara, com per exemple Rubber, Eega o The VelociPastor. Això sí, si m’haguera de quedar només amb una, tinc clar quina seria: Kneecap. És, sens dubte, la que més m’ha sorprés i estic convençut que, en uns anys, la tornaré a veure. ...

Amb el Yakuza Kiwami 2 m’ha passat exactament el mateix que amb el primer: l’he acabat amb la sensació que m’hauria agradat molt més si haguera jugat a l’original en el seu moment, en la primera dècada dels 2000, amb més temps lliure i sent vint anys més jove. El pitjor de tot és que un amic me’ls va recomanar en aquella època i no li vaig fer cas. Disculpa, Héctor. ...

L’altre dia vaig trobar una targeta de l’època de la transició de la pesseta a l’euro. Per curiositat, he buscat si encara hi ha empreses que ofereixen serveis d’impressió lenticular i, efectivament, és possible imprimir targetes, pòsters i altres elements fent servir aquesta tècnica. A preus desorbitats, això sí.

En els pròxims dies afegiré al blog uns quants apunts que he rescatat de les meues xarxes socials: publicacions que vaig fer en Twitter i en Mastodon, però que, per alguna raó, no vaig compartir per ací. Volia avisar per si algú hi està subscrit per RSS i, de sobte, veu unes quantes publicacions en la seua safata. Com que la majoria té més d’un any, no sé si apareixeran o no… potser depén del lector? Però havia d’avisar i disculpar-me de totes formes, per si un cas. ...

Los surcos del azar, de Paco Roca, és un d’eixos còmics que ha passat anys i anys en la meua llista de lectures pendents. Havia sentit parlar tant d’ell que em feia un poc de por que no estiguera a l’altura de les expectatives. L’altre dia, passejant per la biblioteca de l’UJI, el vaig veure per casualitat i vaig decidir que ja era el moment de llegir-lo. I bé… amb raó havia sentit parlar tant d’ell! Si no visquera en un estat de cansament i falta de son permanent, m’haguera durat una nit. Molt recomanable. ...

Em fa un poc de vergonya reconéixer que encara no havia llegit La metamorfosi de Franz Kafka. En la meua defensa, només puc dir que el temps vital és limitat, que hi ha molts llibres per llegir, jocs per jugar, pel·lícules per mirar… i que l’anime de One Piece té 1147 episodis, en el moment d’escriure aquestes paraules. He llegit una reedició de 1992 de la traducció al català de 1978. En el pròleg, els editors lamenten no haver pogut mantenir el títol La transformació per a aquesta nova edició: el llibre s’havia fet molt popular en traduccions a altres llengües com a La metamorfosi i van haver de cedir. Així i tot, ells continuaven convençuts que La transformació era una millor traducció de l’original, Die Verwandlung, ja que l’autor bé podria haver fet servir el terme metamorphose, si haguera volgut. ...