No sé per què, però, en algun punt, aquest blog es va convertir en un lloc dedicat únicament als relats. Es coneix que tenia ganes d’escriure ficció. Els lectors veterans recordaran que, al principi, els relats compartien espai amb altres tipus de publicacions: recomanacions, conspiracions, crítiques constructives i destructives… Abans teníem de tot, ací. Ara, pense que és un bon moment per a recuperar, en part, eixe costum que tenia de compartir coses perquè sí, pel fet de publicar algun apunt i donar-li un poc de vida al blog. Si més no, em servirà per a fer memòria en el futur i recordar allò que, en algun moment, em va paréixer interessant. ...

En la presentació que no vaig poder fer en la fira del llibre de Castelló pensava confessar que no soc bon venedor. Tot seguit, havia reservat més de cinc minuts a parlar de la Bíblia, demostrant que, efectivament, no tinc les habilitats necessàries per a vendre Contes Antibiogràfics. Quan estava escrivint el llibre, mai m’haguera imaginat que en algun moment l’hauria de vendre. L’objectiu era autoeditar-lo i regalar còpies a amics i familiars. La idea que algú pague—amb diners!!— per llegir les quatre bovades que vaig escriure en nits d’insomni em resulta—encara— absurda. Tot i això, em sent amb la responsabilitat d’intentar vendre’l. No per mi, sinó per l’editorial i la resta d’implicats en el premi Josep Pascual Tirado. I crec que ara és bon moment per a recordar-vos que podeu comprar i/o llegir el llibre. Ara que pareix que tot se’n va a la merda en el País Valencià, sí, ara és bon moment per a llegir Contes Antibiogràfics. ...

Model 3D utilitzat per a la il·lustració: “Eumig Film Projector” per AleixoAlonso. El 14 de gener vaig encetar un fil en Mastodon amb l’objectiu d’anar afegint totes les pel·lícules que he aconseguit veure el 2023. Com que vaig migrar a un altre servidor de Mastodon, és molt probable que el fil original es perda. Per tant, he decidit fer una entrada al blog amb la llista de pel·lícules que he vist fins ara. La idea és crear un fil nou i que la primera publicació continga l’enllaç a aquesta entrada, que també actualitzaré periòdicament. ...

Ja fa més d’una setmana que tinc el llibre a les mans i pense que és hora de donar senyals de vida al blog. Sempre m’ha costat un poc processar les emocions en temps real i en aquests tres últims mesos, per diverses raons, les he experimentades totes. A voltes, alhora. Evidentment, estic molt pagat d’haver aconseguit transformar les entrades d’aquest blog en un llibre. Rebre un premi sempre és d’agrair, però el que a mi em feia il·lusió era publicar els contes en paper. No sé què té, el format físic, que em fascina tant. Sé que és absurd, perquè el llibre ja fa temps que el vaig acabar i es podia llegir ací, però ara pareix més real. És com si el paper el legitimara. ...

Dimecres de la setmana que ve m’entreguen el premi de narrativa Josep Pascual Tirado i, ara, més que mai, no em puc desfer de la sensació de ser un impostor. Una oroneta no fa estiu, un llibre no em fa escriptor. O sí. No ho sé. He tornat a llegir aquest apunt de Carles Bellver, on reivindica l’amateurisme, i potser ara em sent un poc millor. Escriptor amateur, dibuixant amateur, artista 3D amateur, llaurador amateur… amb això ja em va bé a mi. Si faig les coses perquè m’agrada fer-les, no hauria de tindre cap motiu per a sentir-me un impostor. ...

Com a norma general, ma mare m’ha deixat fer sempre el que he volgut. No va posar cap pega quan em vaig fer les rastes, tampoc quan em vaig tenyir el monyo blau, lila, verd o rosa. Així i tot, sí que recorde una excepció a la norma. Davant la idea que prenguera la comunió en xandall, ma mare es va veure obligada a intervindre i em va obligar a rebre la primera hòstia vestit d’almirall. I mira que m’agrada poc la mar! ...

La nit de Nadal, és nit de traïció. Ja fa molts anys que vaig comprendre que quan parlem de la “il·lusió” dels xiquets no ens referim a l’entusiasme, a l’alegria, no… Parlem de la il·lusió com a mentida, engany i manipulació. Any rere any, en arribar les festes d’hivern, em torne agre, cínic. I no és només per l’exaltació col·lectiva del consum desmesurat, que ja seria motiu suficient. Es deu, també, a un grapat d’experiències que marcaren la meua infantesa. ...