A veure com explique jo açò… com aquest cap de setmana tenia un poc de tems lliure, havia pensat que seria bona idea fer una llista amb cançons dels grups que he escoltat els últims deu anys. L’objectiu era compartir-la i fer una crida: a veure si algú em recomanava nous grups tenint en compte la música que m’agrada. Bé, resulta que la cosa s’ha descontrolat de seguida. La llista s’ha convertit en un exercici de memòria i d’honestedat, com podreu comprovar des de les primeres cançons. De memòria, perquè he intentat recordar quines cançons i quins grups s’han quedat tan arrelats al meu cap que em tornen al pensament sense molt d’esforç. D’honestedat, perquè he intentat incloure les cançons independentment de si ara m’agraden o no… Si m’ha vingut al pensament deu ser que ha tingut algun impacte en la meua vida i ha d’estar en la llista perquè… mmmm… perquè eixa és la norma que m’he imposat? ...

Quan pensava que Soasig Chamaillard ja no em podia impressionar amb les seues figures de la Verge, em sorprén amb aquesta obra mestra.

La setmana passada vaig decidir esborrar totes les publicacions del meu compte a X, l’antic Twitter. És un pas més en el meu procés de dol, que acabarà quan, finalment, tanque el compte. Encara no estic preparat, però, per a acomiadar-me del tot. No és per la por de no assabentar-me “del que està passant”, és per les quatre o cinc persones de les quals perdria completament la pista si no fos per la plataforma del pardalet. ...

Com que el nombre de pàgines d’utilitat qüestionable no para de créixer, he pensat que calia fer un portal per a arreplegar totes les que he fet i les que, probablement, faré en el futur: bovades.aferlama.net. Aprofite també aquesta entrada per a explicar-vos que he afegit una secció de comentaris al blog. A la part de baix de cada entrada trobareu un enllaç a una publicació del meu perfil de Mastodon. Si responeu al missatge amb qualsevol aplicació del Fedivers, el missatge apareixerà en el blog. ...

Com que vos va agradar allò de prémer botonets, he decidit fer una altra pàgina seguint la mateixa línia: HoroscòpIA. Es tracta d’un joc amb una mecànica molt simple: només heu d’intentar encertar si la predicció de l’horòscop prové de la premsa o s’ha generat amb un model de llenguatge extens (LLM). Una vegada premeu un dels dos botons, veureu si heu encertat o no. Aprofite per a explicar-vos el procés que he seguit per a seleccionar els textos i com funciona la pàgina, per si a algú se li ocorre algun suggeriment per a millorar-la. Hi ha un total de 96 prediccions en la base de dades: 48 de premsa (FÓRUM.ad, Regió7, Diari de Girona i Revista de Vic) i 48 generades amb diferents models (Gemini, ChatGPT, Llama i Mistral). ...

Ahir vam anar a la presentació de El Gran de la Pedrera en la fira del llibre d’Albocàsser. En acabar la presentació, Sara Bellés, l’escriptora i il·lustradora del llibre, va repartir còpies d’alguns dels seus dibuixos perquè les criatures s’entretingueren colorejant-los. Jo, com que soc un esclau del Control Z, no vaig participar de l’activitat fins que no vaig tornar a casa i vaig seure davant la tauleta gràfica. Vaig haver de redibuixar les línies també, perquè la còpia en paper va arribar com va arribar… ...

Anit no podia dormir i, per algun motiu desconegut, em va pegar per intentar escriure un haiku. Entre altres coses, em vaig adonar que no havia comptat síl·labes des de l’institut i havia oblidat completament les normes. Aquest va ser el meu primer intent: La vida passa. Passa volant la vida. Com un caragol. Cinc, set, cinc, vaig comptar. Sort que ara tenim eines que ens permeten comptar síl·labes d’una manera més precisa, perquè resulta que, segons el criteri poètic, el primer vers en té quatre i, el segon, sis. D’altra banda, vaig llegir que per a fer un haiku en català hem de formar versos de quatre, sis i quatre síl·labes respectivament, així que, en teoria, només havia d’adaptar l’últim vers. ...