Microressenya

Anit vaig acabar la versió en audiollibre d’American Gods, de Neil Gaiman. Ha sigut el meu primer contacte amb aquest format i, encara que he trobat a faltar la possibilitat de modificar el ritme de lectura per a dedicar-li més temps a certes parts i menys a unes altres, l’experiència, en general, m’ha agradat. Vaig començar a escoltar-lo com a una manera d’autoenganyar-me, de fer-me creure que m’estava preparant una prova d’anglés. Ja feia un temps que només llegia en anglés per eixe motiu i, com que ja tenia ganes de tornar als llibres en valencià, pensava que, una vegada passara l’examen, el deixaria a mitges i encetaria algun dels que tinc pendents. Com que no ha sigut així, podem dir que l’he gaudit prou. ...

Aquesta setmana, en una conversa amb Suso i Carles sobre la nostra incapacitat de recordar detalls sobre les pel·lícules que mirem o els llibres que llegim, Carles va comentar que, aparentment, escriure microressenyes l’ajudava a fixar un poc millor allò que havia llegit i que, des que no ho fa, el problema de memòria s’ha agreujat. Jo vaig haver de començar a fer una llista de les pel·lícules que mire perquè he arribat al punt de no recordar ni tan sols si ja l’he vist o no. ...

Ara que he acabat de llegir tots els llibres de Carles Bellver, ja puc fer la meua ressenya: de totes les obres que m’han fet plantejar la idea d’escriure un llibre, la de Carles és l’única que m’ha inspirat prou per a posar-m’hi seriosament.