Microressenya

El joc més fascinant m’estava esperant en la safata d’entrada des de juliol. És un dels llibres1 de Carles Bellver que podeu rebre per correu electrònic, un capítol cada dia de forma gratuïta, subscrivint-vos des d’aquesta pàgina. Jo ho vaig fer aquest estiu, però me l’estava reservant per a quan passara el maleït examen d’anglés. L’espera ha valgut la pena, però. Tenia moltes ganes de llegir-lo i se m’ha fet curt. Molt curt. Com passa amb la resta de llibres de Carles, la lectura d’El joc més fascinant és perillosa, arriscadament inspiradora. Almenys per a mi. Pensava que, amb els contes antibiogràfics, havia matat –i soterrat!– el cuquet d’escriure relats, però ara ja no ho veig tan clar. ...

Anit vaig acabar la versió en audiollibre d’American Gods, de Neil Gaiman. Ha sigut el meu primer contacte amb aquest format i, encara que he trobat a faltar la possibilitat de modificar el ritme de lectura per a dedicar-li més temps a certes parts i menys a unes altres, l’experiència, en general, m’ha agradat. Vaig començar a escoltar-lo com a una manera d’autoenganyar-me, de fer-me creure que m’estava preparant una prova d’anglés. Ja feia un temps que només llegia en anglés per eixe motiu i, com que ja tenia ganes de tornar als llibres en valencià, pensava que, una vegada passara l’examen, el deixaria a mitges i encetaria algun dels que tinc pendents. Com que no ha sigut així, podem dir que l’he gaudit prou. ...

Aquesta setmana, en una conversa amb Suso i Carles sobre la nostra incapacitat de recordar detalls sobre les pel·lícules que mirem o els llibres que llegim, Carles va comentar que, aparentment, escriure microressenyes l’ajudava a fixar un poc millor allò que havia llegit i que, des que no ho fa, el problema de memòria s’ha agreujat. Jo vaig haver de començar a fer una llista de les pel·lícules que mire perquè he arribat al punt de no recordar ni tan sols si ja l’he vist o no. ...