Música

El cap de setmana passat vaig sofrir, de nou, els efectes de viure prop del recinte on s’instal·la la discomòbil. Són, aproximadament, unes quinze nits a l’any que he de resignar-me a no dormir: bé per la música, bé per l’estampida de bèsties que passa per davant la porta de ma casa escridassant i perpetrant malifetes. Però hui no venia a queixar-me, només volia compartir aquesta cançó que vaig haver de buscar diumenge de matí per tal de comprovar si la nit anterior havia patit al·lucinacions o no. Haguera jurat que, amb taps a les orelles i tot, havia sentit una versió “màquina” de la sintonia del programa de televisió Bricomanía. I és exactament el que vaig sentir: Bumpingmanía. ...

A veure com explique jo açò… com aquest cap de setmana tenia un poc de tems lliure, havia pensat que seria bona idea fer una llista amb cançons dels grups que he escoltat els últims deu anys. L’objectiu era compartir-la i fer una crida: a veure si algú em recomanava nous grups tenint en compte la música que m’agrada. Bé, resulta que la cosa s’ha descontrolat de seguida. La llista s’ha convertit en un exercici de memòria i d’honestedat, com podreu comprovar des de les primeres cançons. De memòria, perquè he intentat recordar quines cançons i quins grups s’han quedat tan arrelats al meu cap que em tornen al pensament sense molt d’esforç. D’honestedat, perquè he intentat incloure les cançons independentment de si ara m’agraden o no… Si m’ha vingut al pensament deu ser que ha tingut algun impacte en la meua vida i ha d’estar en la llista perquè… mmmm… perquè eixa és la norma que m’he imposat? ...