Posts

L’altre dia vaig sentir parlar del fenomen Baader-Meinhof: el que et passa quan aprens alguna cosa nova i, de sobte, comences a veure-la pertot arreu. Això et fa pensar que ha augmentat la freqüència de la cosa, com si el món s’haguera posat d’acord per a parlar d’això. A mi m’ha passat, recentment, amb Twin Peaks. Des que vaig començar a veure la sèrie no pare de trobar referències en pòdcasts, blogs, xarxes socials… També és possible que, des de la mort de David Lynch, hagen augmentat realment les mencions a Twin Peaks. ...

De vegades, m’agradaria tenir la capacitat de posar filtres al meu cervell per a evitar que li pegue voltes a temes completament irrellevants i absurds. Com que això no és possible, m’he de conformar a escriure sobre eixos temes i esperar que això ajude a oblidar-me d’ells. Ho comente perquè ja fa més de dues setmanes que Carles Bellver va compartir una fotografia que va desencadenar una cadena de pensaments que he de parar d’alguna manera. ...

Després de setanta-dues fotos publicades en setanta-dos dies, crec que ja he complit amb el propòsit que em vaig marcar al gener. Comença a fer-me peresa l’obligació —autoimposada— de publicar una foto cada dia i, com que la idea era tornar a agafar-li el gust a fer fotos, no vull forçar la màquina i aconseguir l’efecte contrari. Potser intente publicar una foto a la setmana, per no perdre el costum, però sense la pressió de no trencar la ratxa. ...

Bé, ja està. S’ha acabat el procés de dol. Hui he tancat definitivament el compte de Twitter per tenir la consciència tranquil·la. Per sort, la major part de persones conegudes que quedaven allà han migrat a Bluesky, que no és ideal, però em serveix per a no perdre’ls la pista. Au! A fer la mà!

El que no sabia aleshores és que, de vegades, una resposta adequada a la realitat és tornar-se boig. What he did not know then is that it is sometimes an appropriate response to reality to go insane. —Philip K. Dick, Valis Ahir vaig començar a llegir Valis, tot just després d’acabar Minority Report, i només venia a dir que crec que Philip K. Dick s’està convertint, a poc a poc, en el meu escriptor favorit.

Normalment, no em faig cap propòsit amb l’arribada d’un nou any: amb les ocurrències que tinc al llarg de l’any ja vaig servit. Per no parlar dels projectes que he abandonat… aquest conte té ben poc d’antibiogràgic. Enguany, però, ha coincidit que vaig tindre una d’eixes ocurrències just quan acabava 2024. La idea era publicar una foto al dia en Pixelfed durant un temps indeterminat. Afegir la part de “temps indeterminat” al propòsit va ser tot un encert: dues setmanes després de Cap d’Any, ja puc dir que he assolit l’objectiu establert per a 2025. Així i tot, segurament, continuaré publicant una foto diària durant algunes setmanes més —mesos, si em preguntes un dia que estiga motivat. ...

Aquesta és la segona vegada que registre les pel·lícules que he vist al llarg de l’any. Podem dir, per tant, que ja es tracta d’una tradició. Enguany, curiosament i de manera inintencionada, vaig encetar la llista amb l’anunci de dues hores de Barbie i l’he tancada amb el biopic d’Oppenheimer. Vos recorde que no és una llista de recomanacions: simplement, són pel·lícules que he decidit veure per motius que, en molts casos, desconec. En l’entrada de l’any passat ja vaig explicar de què anava la cosa. ...