Comence a escriure aquest apunt sense saber ben bé què vol ser. Sé que no pense fer una guia pas a pas de com instal·lar Debian i totes les aplicacions que faig servir habitualment: no soc un expert i, segurament, hauré fet moltes coses malament. Tampoc pretenc fer un text propagandístic per intentar convéncer ningú que es passe a Linux: entenc que canviar de sistema operatiu pot fer molta peresa.
De fet, no recorde quines són les raons em van portar a canviar de Windows 11 a Linux fa cosa d’un any. Sempre m’ha agradat provar programes nous i crec que el tema de Linux era una espina que tenia clavada des de fa molts anys. Era conscient que el canvi implicaria sacrificis i, en un primer moment, no creia que em fora a aportar cap millora, però ara tinc clar que ja no vull tornar.
Experiència prèvia amb Linux
Aprofite per a donar un poc de context sobre la meua experiència amb els ordinadors en general. Diria que el primer sistema operatiu que vaig conéixer va ser Windows 95, primer amb l’ordinador d’un dels meus cosins, després amb el que es va comprar mon pare, que volia substituir la seua màquina d’escriure per algun aparell més modern. En la pràctica, però, l’ordinador va passar a ser el meu joguet i, al cap d’uns anys, es va traslladar de l’oficina a la meua habitació. Amb els seus 32 megues de RAM, i una millora posterior fins als 256, aquella màquina va passar per Windows 95, 98 i XP. I va sobreviure a llargues sessions de joc amb títols com Age of Empires i Stronghold, entre molts altres. Feia curt per a jugar als Sims, però.
El primer contacte amb Linux el faria, com molta altra gent de la meua generació, en l’institut. O potser va ser en els últims anys d’escola, no ho recorde amb claredat. Sí que recorde haver tingut, durant molts anys, un CD d’instal·lació d’alguna distribució que em deguera facilitar algun dels professors d’aquella època, que entenc que devia estar intentant evangelitzar-nos. Un altre dels records que tinc d’aquella època és el de jugar molt en classe a Liquid War.
Aquell CD no el vaig fer servir mai, clar, no tenia els coneixements necessaris per a instal·lar Linux i utilitzar-lo en casa, sense cap classe d’ajuda. Anys després sí que vaig provar algunes distribucions, principalment Ubuntu i Linux Lite, però sempre en ordinadors vells i amb poc d’ús.
Linux en l’ordinador principal
Quan finalment vaig decidir provar-ho amb l’ordinador que faig servir habitualment, vaig triar Debian 12. No sé ben bé per què. El vaig instal·lar en un segon disc dur, conservant la instal·lació de Windows 11 perquè no tenia molta fe. Em vaig decantar per l’entorn d’escriptori GNOME perquè volia provar una cosa completament diferent. Crec que eixe va ser l’encert més gran: com que havia d’acostumar-me a un entorn nou, no vaig patir la frustració d’utilitzar una cosa pareguda a Windows, però que no funciona exactament igual.
Llevat d’alguns aspectes que vaig modificar amb algunes extensions, em va encantar GNOME tal com venia “de fàbrica”. D’entrada, el sistema funcionava millor que Windows 11. Ara bé, per molt que m’agradara el funcionament i la interfície minimalista de GNOME, si no aconseguia cobrir totes les meues necessitats, no podia fer la transició: havia de poder utilitzar Blender amb CUDA, accedir als jocs que tinc en Steam, Epic i Amazon, i moltes altres aplicacions que faig servir habitualment. També havia de poder dibuixar amb la tauleta gràfica, però eixe “elefant a la sala”, el deixe per a més endavant.
Ja quasi ho tenia tot enllestit quan vaig topar amb la pedra que em faria canviar de distribució: DaVinci Resolve. En iniciar el programa, un missatge d’error: “Unsupported GPU Processing Mode”. Vaig pensar que era cosa dels controladors de Nvidia i vaig provar de reinstal·lar-los sense èxit. No sé exactament què vaig fer, però en veure que en Blender m’havia desaparegut l’opció de renderitzar amb la targeta, vaig claudicar. Com que Pop!_OS tenia una versió que venia amb els controladors de Nvidia ja instal·lats, vaig optar per canviar de distribució.
Després de canviar a Pop!_OS 22 i comprovar que les coses funcionaven, vaig instal·lar GNOME, perquè ja l’havia provat i el trobava a faltar. Sí, ja ho sé, és absurd instal·lar Pop!_OS, distribució basada en Ubuntu (basada en Debian) i que, en aquell moment, tenia un entorn d’escriptori basat en GNOME, per a acabar fent servir “vanilla GNOME”. És per això que sabia que en algun punt havia de tornar a Debian.
De Pop!_OS 22 a Debian 13
Crec que he triat un bon moment per a fer-ho perquè Debian 13 és relativament recent i Pop!_OS 24 aposta fort per Cosmic, el seu propi entorn d’escriptori. La cosa és que vaig intentar actualitzar a Pop!_OS 24 sabent que, probablement, em tocaria instal·lar GNOME a banda i seria una complicació més. Per sort, l’instal·lador no em va deixar actualitzar per un problema de “hardware”, sense donar-me molts més detalls. Un senyal que indicava que era el moment de canviar a Debian. Això sí, abans de provar res, vaig fer una imatge del disc dur amb Clonezilla, per si un cas.
La instal·lació va ser prou ràpida, però no sé què vaig fer a l’hora d’instal·lar els controladors de Nvidia, perquè l’ordinador no arrancava després de reiniciar. Sempre històries amb Nvidia… Vaig reinstal·lar Debian i, seguint les instruccions d’aquesta pàgina, vaig instal·lar els controladors de nou, aquesta vegada amb èxit. No em pregunteu quin va ser el problema de la primera instal·lació, perquè el desconec.
DaVinci Resolve
Aquesta vegada anava un poc més preparat i vaig poder solucionar el tema de DaVinci Resolve. Vaig aprofitar per a fer servir MakeResolveDeb, que, en teoria, fa una instal·lació més neta.
Nota per al Pau del passat i el del futur: abans de començar a reinstal·lar controladors que saps que tens ben instal·lats, entra a la configuració de Resolve i prova de seleccionar la targeta…
Configuration/System/Memory and GPU/GPU Configuration
Desactiva la casella "Auto" de "GPU processing mode" i "GPU selection".
Selecciona "OpenCL" i la targeta gràfica.
Llista d’aplicacions
Aprofite per a compartir alguns apunts sobre quines aplicacions vaig fer servir i, en alguns casos, la manera en què vaig instal·lar-les. No són recomanacions, simplement són les maneres que jo vaig trobar més senzilles.
- Flatpak - la manera més senzilla de trobar i instal·lar la major part d’aplicacions.
- Servidor de LanguageTool - la vaig instal·lar amb Homebrew perquè va resultar ser l’opció menys problemàtica.
- Hugo - no sé si és la millor manera, però el vaig instal·lar amb Snap.
- OpenRGB - És una aplicació per a controlar les llums del PC, perquè, per defecte, pareix una fira. La versió de Flatpak no m’acabava de funcionar bé, vaig descarregar-la de la web finalment. També em va tocar afegir que carregara els mòduls i2c-dev i i2c-i801 en /etc/modules-load.d/openrgb.conf perquè detectara la targeta gràfica. Per alguna raó, el color dels LEDs de la gràfica pareix ser només RB: hem perdut la G pel camí. Això vol dir que no puc fer que la llum siga blanca, que és com la tenia abans. Ja ho solucionaré en algun punt, encara que no em preocupa massa.
- Steam - instal·lat via Flatpak, l’instal·lador de la web em va donar problemes.
- Xone - necessari perquè funcione el comandament de Xbox.
- LAMP - vaig seguir aquest tutorial de voidnull.
- Vaig substituir ShareX per Gradia, no té tantes opcions, però la interfície m’agrada més.
- Heroic Games Launcher - va ser un gran descobriment, et permet tenir les col·leccions de jocs de GOG, Amazon i Epic en una aplicació. A més a més, es fa càrrec de la configuració de Proton i altes històries. De moment, he pogut jugar a tot sense haver de perdre temps en resoldre problemes.
- Aquesta extensió per a Thunderbird va ser prou útil per a exportar i importar el perfil.
L’elefant a la sala
Abans he comentat que vaig conservar la instal·lació de Windows 11 en un dels discs durs. És cert que només l’he fet servir un parell de vegades en els últims nou mesos. També és cert que només he dibuixat en digital un parell de vegades en els últims nou mesos.
L’elefant a la sala que he ignorat tot aquest temps és que no puc fer servir Clip Studio Paint en Linux. M’agrada provar programes nous, però quan trobe un realment bo, em costa deixar-lo. Considere que Clip Studio és el millor programa per a fer còmics, però no he trobat la manera de fer-lo funcionar. Vaig provar de fer-lo córrer amb Wine, però era una història i no acabava de funcionar bé amb la Cintiq 13HD.
Sé que la solució és fer servir Krita, però la manera d’organitzar els grups de capes i altres aspectes són completament diferents de Clip Studio o Photoshop i sé que em costarà prou adaptar-me. A més a més, feia servir moltes eines específiques de Clip Studio: baferades, vinyetes, efectes… En fi, ja sabeu que m’encanta posar excuses per a no dibuixar Super Patata Frita!
Conclusions
M’agradaria que Clip Studio tinguera una versió per a Linux, però preferisc aprendre a fer servir Krita1 que haver de tornar al sistema de Microsoft ara que m’he acostumat a Debian i, especialment, a GNOME. En la faena utilitze un ordinador tècnicament millor que el que tinc a casa, però amb Windows 11 pareix que funcione més lent, en general. Estic un poc fart de les actualitzacions de Windows, interminables i amb deu mil reinicis, que sempre trenquen alguna cosa: en algun punt va deixar de funcionar, fins i tot, el menú d’inici!
Un dels temes que més m’ha sorprés és el dels jocs: pensava que em donarien tants problemes que hauria de tornar a Windows, però he pogut jugar a tot el que he volgut sense impediments. Ara, per exemple, estic jugant al Baldur’s Gate 3 i no tinc cap queixa sobre el rendiment. Imagine que l’experiència d’altres persones serà diferent, clar. Tinc entés que els jocs competitius en línia són els que més complicacions tenen, però jo ja fa anys que els vaig abandonar.
En general, estic prou content amb el canvi a Linux. I amb la migració a Debian 13, també. Algunes millores, alguns sacrificis i unes quantes coses apreses pel camí. Si algú s’anima a fer el canvi, el que sí que recomane és utilitzar Ventoy per a crear l’USB d’instal·lació. Pots posar unes quantes distribucions diferents i provar-les d’una manera més àgil.