Anit vaig acabar la versió en audiollibre d’American Gods, de Neil Gaiman. Ha sigut el meu primer contacte amb aquest format i, encara que he trobat a faltar la possibilitat de modificar el ritme de lectura per a dedicar-li més temps a certes parts i menys a unes altres, l’experiència, en general, m’ha agradat.
Vaig començar a escoltar-lo com a una manera d’autoenganyar-me, de fer-me creure que m’estava preparant una prova d’anglés. Ja feia un temps que només llegia en anglés per eixe motiu i, com que ja tenia ganes de tornar als llibres en valencià, pensava que, una vegada passara l’examen, el deixaria a mitges i encetaria algun dels que tinc pendents. Com que no ha sigut així, podem dir que l’he gaudit prou.
El següent paràgraf es pot considerar un spoiler del llibre, en certa manera. Feu clic ací si voleu mostrar-lo.
El llibre m’ha fet pensar quines figures participarien en una guerra entre deus antics i deus nous si escriguérem una versió d’aquesta història ambientada en el País Valencià. Quarantamaula, Butoni i l’home del sac versus el deu del futbol, el dels bous al carrer i, el més poderós de tots, el senyor Turisme? La paella seia una deessa de les noves o de les antigues?