Aquesta setmana, en una conversa amb Suso i Carles sobre la nostra incapacitat de recordar detalls sobre les pel·lícules que mirem o els llibres que llegim, Carles va comentar que, aparentment, escriure microressenyes l’ajudava a fixar un poc millor allò que havia llegit i que, des que no ho fa, el problema de memòria s’ha agreujat. Jo vaig haver de començar a fer una llista de les pel·lícules que mire perquè he arribat al punt de no recordar ni tan sols si ja l’he vist o no.
És per això que he decidit forçar-me a escriure quatre frases sobre aquelles obres que vull recordar. De la resta no cal, perquè sé que no tindre ni ganes ni temps de fer-ho. No sé si els apunts que escriuré es podran considerar microressenyes o no, però, a falta d’un nom més adequat, així és com els etiquetaré, de moment.
La primera ressenya en miniatura ha de ser sobre Vida en sombras (Llorenç Llobet-Gràcia, 1949), perquè és una d’eixes pel·lícules que m’ha fet reviscolar aquell pensament intrusiu que m’ha turmentat durant anys: la idea d’escriure i dirigir un llargmetratge. Aquest pensament intrusiu sempre acaba igual: un parell de nits d’insomni i la decisió racional de centrar els meus esforços en projectes més assolibles, com el còmic que mai acabaré. Açò és, per tant, més que una ressenya, un advertiment per al Pau del futur: aquesta pel·lícula et pot provocar deliris i insomni.
Per a persones menys impulsives, Vida en sombras pot ser una bona manera d’entendre el punt de vista d’una persona apassionada pel cinema nascuda en 1911, que va viure la transició del cine mut al sonor i la Guerra Civil, entre altres coses. Si algú s’anima a veure-la, en acabar, li recomanaria veure el curtmetratge documental Bajo el signo de las sombras (Ferran Alberich, 1984), amb testimonis sobre la censura i els problemes econòmics i familiars que va patir Llorenç Llobet-Gràcia arran del rodatge d’aquesta pel·lícula.