Posts

no hi ha copa perill En aquesta campanya per a incentivar la donació de sang, és d’admirar l’elegància amb què han combinat Comic Sans i lletres retallades a l’estil d’un psicòpata.

Taronja assassinada, meló venjatiu. Pintura acrílica sobre llenç.

Despús-ahir vaig complir l’edat de Jesucrist. M’agradaria més tenir l’edat de Kurt Cobain i la veu d’Amy Winehouse i la melena de Janis Joplin, però només tinc l’edat de Jesucrist i molta mala hòstia. —Aina Palmer, Epíleg

Compte amb els llibres que regala Carles Bellver: es coneix que han patit una abducció i fan coses rares. He hagut de ficar-lo en un contenidor especial.

En la presentació que no vaig poder fer en la fira del llibre de Castelló pensava confessar que no soc bon venedor. Tot seguit, havia reservat més de cinc minuts a parlar de la Bíblia, demostrant que, efectivament, no tinc les habilitats necessàries per a vendre Contes Antibiogràfics. Quan estava escrivint el llibre, mai m’haguera imaginat que en algun moment l’hauria de vendre. L’objectiu era autoeditar-lo i regalar còpies a amics i familiars. La idea que algú pague—amb diners!!— per llegir les quatre bovades que vaig escriure en nits d’insomni em resulta—encara— absurda. Tot i això, em sent amb la responsabilitat d’intentar vendre’l. No per mi, sinó per l’editorial i la resta d’implicats en el premi Josep Pascual Tirado. I crec que ara és bon moment per a recordar-vos que podeu comprar i/o llegir el llibre. Ara que pareix que tot se’n va a la merda en el País Valencià, sí, ara és bon moment per a llegir Contes Antibiogràfics. ...

Com que encara no domine el tema de la pintura, he de recórrer a la tècnica ancestral d’apegar ullets de plàstic per tal de salvar l’empastre.

Ja feia mesos que no tocava Bleeeeeeender. 🐑