Amb el Yakuza Kiwami 2 m’ha passat exactament el mateix que amb el primer: l’he acabat amb la sensació que m’hauria agradat molt més si haguera jugat a l’original en el seu moment, en la primera dècada dels 2000, amb més temps lliure i sent vint anys més jove. El pitjor de tot és que un amic me’ls va recomanar en aquella època i no li vaig fer cas. Disculpa, Héctor.
Se m’ha fet un poc llarg per dos motius que són més culpa meua que del joc: el primer, que m’encabote a desbloquejar totes les habilitats i en millorar les característiques del personatge al màxim, quan és totalment innecessari per a completar la història; el segon, que el meu germà em va regalar el Baldur’s Gate 3 i no volia encetar-lo fins a acabar el Yakuza.
Aprofite per a deixar una nota per al Pau del futur: espera almenys un parell d’anys abans de jugar al següent joc de la saga, si no se’t farà llarg i repetitiu.