El cap de setmana passat vaig sofrir, de nou, els efectes de viure prop del recinte on s’instal·la la discomòbil. Són, aproximadament, unes quinze nits a l’any que he de resignar-me a no dormir: bé per la música, bé per l’estampida de bèsties que passa per davant la porta de ma casa escridassant i perpetrant malifetes.
Però hui no venia a queixar-me, només volia compartir aquesta cançó que vaig haver de buscar diumenge de matí per tal de comprovar si la nit anterior havia patit al·lucinacions o no. Haguera jurat que, amb taps a les orelles i tot, havia sentit una versió “màquina” de la sintonia del programa de televisió Bricomanía. I és exactament el que vaig sentir: Bumpingmanía.
Com no tinc l’oïda entrenada en el gènere i m’estic fent major, he descrit el tema com a “versió màquina”, però, consultada la Wikipedia, em veig obligat a aclarir que es tracta del subgènere Bumping, que aparentment deriva del Hard house. Entenc que el nom de la cançó és, per tant, un joc de paraules.
Tot açò és informació que jo no necessitava saber, ni vosaltres tampoc, però últimament he comprovat que l’únic mètode que em funciona per a oblidar la morralla que em ronda pel cap és escriure sobre ella i compartir-la. Així que, au, ara el problema és vostre! 😅