Model 3D utilitzat per a la il·lustració: “Eumig Film Projector” per AleixoAlonso.
El 14 de gener vaig encetar un fil en Mastodon amb l’objectiu d’anar afegint totes les pel·lícules que he aconseguit veure el 2023. Com que vaig migrar a un altre servidor de Mastodon, és molt probable que el fil original es perda. Per tant, he decidit fer una entrada al blog amb la llista de pel·lícules que he vist fins ara. La idea és crear un fil nou i que la primera publicació continga l’enllaç a aquesta entrada, que també actualitzaré periòdicament.
Aprofite per a recordar que açò és una llista de les pel·lícules que he vist, no es tracta de recomanacions. Algunes de les obres que he sofrit enguany no les recomanaria a ningú: són atemptats contra el cine i, en algun cas, contra la democràcia.
No vos diré quines són, però. Ja fa temps que evite pronunciar-me a favor o en contra d’una pel·lícula. Almenys públicament. Pense que tota obra té el seu moment: tota obra es pot gaudir si es donen les condicions idònies. Un dels meus llargmetratges favorits és Crank (Mark Neveldine i Brian Taylor, 2006). La recomanaria a algú sense conéixer els seus gustos? Mai. Crank m’encanta pel record que tinc de la primera vegada que la vaig veure: una nit d’estiu, quatre adolescents en un apartament d’Orpesa i moltes ganes de riure.
La nostra opinió sobre una obra és indissociable de l’experiència de visionat. El nostre estat d’ànim, la companyia, el bagatge cultural… És per això que evite fer valoracions o recomanacions: no vull ser responsable del fet que algú deixe de veure una pel·lícula perquè he dit que és una merda. Potser jo no la vaig veure quan tocava. Potser el moment havia passat. Potser encara no havia arribat.
Encertar pel·lícula i moment adequats és complicat, però, quan passa, és màgic. De les d’aquesta llista, crec que només em va passar amb Melancholia. La vaig veure una nit d’insomni, completament esgotat i deprimit. Apàtic. Curiosament, contra tot pronòstic, em va fascinar. Podria haver sigut el detonant, l’espenta final, per a fer el pas i suïcidar-me? Sí. Però, sorprenentment, un film depressiu em va alegrar la nit —o el dia, crec que ja clarejava quan passaven els crèdits.
Bé, després d’aquesta llarga i innecessària explicació de per què evite valorar les pel·lícules, ací teniu la llista:
[Llista actualitzada el 29 de desembre de 2023]
- In the Mood for Love (Wong Kar-wai, 2000)
- Pacifiction (Albert Serra, 2022)
- Melancholia (Lars von Trier, 2011)
- Alle hater Johan (Hallvar Witzø, 2022)
- Le test (Emmanuel Poulain-Arnaud, 2021)
- Enola Holmes 2 (Harry Bradbeer, 2022)
- Three Minutes: A Lengthening (Bianca Stigter, 2021)
- Glass Onion: A Knives Out Mystery (Rian Johnson, 2022)
- Shichinin no samurai (Akira Kurosawa, 1954)
- WarGames (John Badham, 1983)
- Undergods (Chino Moya, 2020)
- Josep (Aurel, 2020)
- The Guilty (Gustav Möller, 2018)
- Kung Fu Hustle (Stephen Chow, 2004)
- Malnazidos (Alberto de Toro i Javier Ruiz Caldera, 2020)
- Mononoke-hime (Hayao Miyazaki, 1997)
- El hoyo (Galder Gaztelu-Urrutia, 2019)
- Sen to Chihiro no kamikakushi (Hayao Miyazaki, 2001)
- Revenge of the Ninja (Sam Firstenberg, 1983)
- Prospect (Christopher Caldwell i Zeek Earl, 2018)
- I, Pastafari: A Flying Spaghetti Monster Story (Michael Arthur, 2019)
- The Congress (Ari Folman, 2013)
- Steven Universe: The Movie (Rebecca Sugar, Joseph D. Johnston i Kat Morris, 2019)
- Cryptozoo (Dash Shaw, 2021)
- Streets of Fire (Walter Hill, 1984)
- Blade Runner (Ridley Scott, 1982)
- Blade Runner 2049 (Denis Villeneuve, 2017)
- Hail Satan? (Penny Lane, 2019)
- Mandy (Panos Cosmatos, 2018)
- Dorosute no hate de bokura (Junta Yamaguchi, 2020)
- Mortal Kombat (Paul W.S. Anderson, 1995)
- Mortal Kombat: Annihilation (John R. Leonetti, 1997)
- Mortal Kombat (Simon McQuoid, 2021)
- Ghost in the Shell (Mamoru Oshii, 1995)
- J’ai perdu mon corps (Jérémy Clapin, 2019)
- Un día más con vida (Raúl de la Fuente i Damian Nenow, 2018)
- Falling Down (Joel Schumacher, 1993)
- Sympathy For The Devil (One Plus One) (Jean-Luc Godard, 1068)
- John Wick: Chapter 4 (Chad Stahelski, 2023)
- Amanece, que no es poco (José Luis Cuerda, 1989)
- Dogville (Lars von Trier, 2003)
- Last Night in Soho (Edgar Wright, 2021)
- Prova d’orchestra (Federico Fellini, 1978)
- RoGoPaG (Roberto Rossellini, Jean-Luc Godard, Pier Paolo Pasolini i Ugo Gregoretti,1963)
- Marx può aspettare (Marco Bellocchio, 2021)
- Chaplin (Richard Attenborough, 1992)
- The Party (Sally Potter, 2017)
- Feathers (Omar El Zohairy, 2021)
- One Piece Film Red (Gorô Taniguchi, 2022)
- M’esperaràs? (Carles Alberola, 2028)
- Nineteen Eighty-Four (Michael Radford, 1984)
- Exegesis Lovecraft (Qais Pasha, 2021)
- Mad Heidi (Johannes Hartmann i Sandro Klopfstein, 2022)