Dimecres de la setmana que ve m’entreguen el premi de narrativa Josep Pascual Tirado i, ara, més que mai, no em puc desfer de la sensació de ser un impostor. Una oroneta no fa estiu, un llibre no em fa escriptor.
O sí. No ho sé. He tornat a llegir aquest apunt de Carles Bellver, on reivindica l’amateurisme, i potser ara em sent un poc millor. Escriptor amateur, dibuixant amateur, artista 3D amateur, llaurador amateur… amb això ja em va bé a mi. Si faig les coses perquè m’agrada fer-les, no hauria de tindre cap motiu per a sentir-me un impostor.
No hauria de ser tan difícil oblidar-me de què soc i què no soc, de si és merescut el premi o no, i gaudir del moment. Segurament, estic pegant-li massa voltes, però no estic acostumat a acabar les meues mampreses. I encara menys a rebre guardons.