Dimecres de la setmana que ve m’entreguen el premi de narrativa Josep Pascual Tirado i, ara, més que mai, no em puc desfer de la sensació de ser un impostor. Una oroneta no fa estiu, un llibre no em fa escriptor. O sí. No ho sé. He tornat a llegir aquest apunt de Carles Bellver, on reivindica l’amateurisme, i potser ara em sent un poc millor. Escriptor amateur, dibuixant amateur, artista 3D amateur, llaurador amateur… amb això ja em va bé a mi. Si faig les coses perquè m’agrada fer-les, no hauria de tindre cap motiu per a sentir-me un impostor. ...

1986. Algú va votar a favor de l’entrada d’Espanya en l’OTAN. 2022. L’OTAN fa una cimera en Madrid que impedeix treballar al funcionari que ha d’autoritzar un canvi al DNI. Jo passe mig matí al centre d’expedició de Castelló esperant que se solucione el tema.

Es considera que perjudiquen objectivament la persona els noms propis que, per si o en combinació amb els cognoms, resulten contraris al decor (vegeu Caïm, per les seues connotacions de maldat; o Mandarina, per poder provocar burles cap a la seua portadora). — Registre Civil

M’agrada comprar llibres de segona mà perquè, de vegades, imaginar la història de l’objecte pot ser més interessant que la que es narra a l’interior. Este m’ha arribat de Nova Zelanda. Un llibre descatalogat de la biblioteca pública de Belmont, Auckland.

Dels creadors de “Pengem uns llenços en blanc i ja els pintarem”, arriba “Pengem uns marcs i ja imprimirem il·lustracions i fotos”.

Com a norma general, ma mare m’ha deixat fer sempre el que he volgut. No va posar cap pega quan em vaig fer les rastes, tampoc quan em vaig tenyir el monyo blau, lila, verd o rosa. Així i tot, sí que recorde una excepció a la norma. Davant la idea que prenguera la comunió en xandall, ma mare es va veure obligada a intervindre i em va obligar a rebre la primera hòstia vestit d’almirall. I mira que m’agrada poc la mar! ...