Contes Antibiogràfics
Ja fa més d’una setmana que tinc el llibre a les mans i pense que és hora de donar senyals de vida al blog. Sempre m’ha costat un poc processar les emocions en temps real i en aquests tres últims mesos, per diverses raons, les he experimentades totes. A voltes, alhora. Evidentment, estic molt pagat d’haver aconseguit transformar les entrades d’aquest blog en un llibre. Rebre un premi sempre és d’agrair, però el que a mi em feia il·lusió era publicar els contes en paper. No sé què té, el format físic, que em fascina tant. Sé que és absurd, perquè el llibre ja fa temps que el vaig acabar i es podia llegir ací, però ara pareix més real. És com si el paper el legitimara. ...