Disquet Hit Parit
Moltes gràcies a Trini del Puerto, de Hit Parit, per signar-me el disquet amb les cançons de l’àlbum Farem folk i fugirem.
Moltes gràcies a Trini del Puerto, de Hit Parit, per signar-me el disquet amb les cançons de l’àlbum Farem folk i fugirem.
Ja fa més d’una setmana que tinc el llibre a les mans i pense que és hora de donar senyals de vida al blog. Sempre m’ha costat un poc processar les emocions en temps real i en aquests tres últims mesos, per diverses raons, les he experimentades totes. A voltes, alhora. Evidentment, estic molt pagat d’haver aconseguit transformar les entrades d’aquest blog en un llibre. Rebre un premi sempre és d’agrair, però el que a mi em feia il·lusió era publicar els contes en paper. No sé què té, el format físic, que em fascina tant. Sé que és absurd, perquè el llibre ja fa temps que el vaig acabar i es podia llegir ací, però ara pareix més real. És com si el paper el legitimara. ...
Dimecres de la setmana que ve m’entreguen el premi de narrativa Josep Pascual Tirado i, ara, més que mai, no em puc desfer de la sensació de ser un impostor. Una oroneta no fa estiu, un llibre no em fa escriptor. O sí. No ho sé. He tornat a llegir aquest apunt de Carles Bellver, on reivindica l’amateurisme, i potser ara em sent un poc millor. Escriptor amateur, dibuixant amateur, artista 3D amateur, llaurador amateur… amb això ja em va bé a mi. Si faig les coses perquè m’agrada fer-les, no hauria de tindre cap motiu per a sentir-me un impostor. ...
1986. Algú va votar a favor de l’entrada d’Espanya en l’OTAN. 2022. L’OTAN fa una cimera en Madrid que impedeix treballar al funcionari que ha d’autoritzar un canvi al DNI. Jo passe mig matí al centre d’expedició de Castelló esperant que se solucione el tema.
Es considera que perjudiquen objectivament la persona els noms propis que, per si o en combinació amb els cognoms, resulten contraris al decor (vegeu Caïm, per les seues connotacions de maldat; o Mandarina, per poder provocar burles cap a la seua portadora). — Registre Civil
M’agrada comprar llibres de segona mà perquè, de vegades, imaginar la història de l’objecte pot ser més interessant que la que es narra a l’interior. Este m’ha arribat de Nova Zelanda. Un llibre descatalogat de la biblioteca pública de Belmont, Auckland.