A fer la mà

El joc més fascinant m’estava esperant en la safata d’entrada des de juliol. És un dels llibres1 de Carles Bellver que podeu rebre per correu electrònic, un capítol cada dia de forma gratuïta, subscrivint-vos des d’aquesta pàgina. Jo ho vaig fer aquest estiu, però me l’estava reservant per a quan passara el maleït examen d’anglés. L’espera ha valgut la pena, però. Tenia moltes ganes de llegir-lo i se m’ha fet curt. Molt curt. Com passa amb la resta de llibres de Carles, la lectura d’El joc més fascinant és perillosa, arriscadament inspiradora. Almenys per a mi. Pensava que, amb els contes antibiogràfics, havia matat –i soterrat!– el cuquet d’escriure relats, però ara ja no ho veig tan clar. ...

Anit vaig acabar la versió en audiollibre d’American Gods, de Neil Gaiman. Ha sigut el meu primer contacte amb aquest format i, encara que he trobat a faltar la possibilitat de modificar el ritme de lectura per a dedicar-li més temps a certes parts i menys a unes altres, l’experiència, en general, m’ha agradat. Vaig començar a escoltar-lo com a una manera d’autoenganyar-me, de fer-me creure que m’estava preparant una prova d’anglés. Ja feia un temps que només llegia en anglés per eixe motiu i, com que ja tenia ganes de tornar als llibres en valencià, pensava que, una vegada passara l’examen, el deixaria a mitges i encetaria algun dels que tinc pendents. Com que no ha sigut així, podem dir que l’he gaudit prou. ...

Fins al cap de setmana passat, no havia sentit parlar mai de rsync. De fet, vaig fer servir l’eina sense parar molta atenció perquè, simplement, estava seguint les instruccions d’aquesta pàgina de la documentació d’Hugo en un intent de fer més senzill el procés de publicació de les entrades d’aquest blog. Resulta que, en un exemple més de l’efecte Baader-Meinhof, uns dies després veig que Veronica comparteix en els seus canals un vídeo dedicat a rsync. ...

Aquesta setmana, en una conversa amb Suso i Carles sobre la nostra incapacitat de recordar detalls sobre les pel·lícules que mirem o els llibres que llegim, Carles va comentar que, aparentment, escriure microressenyes l’ajudava a fixar un poc millor allò que havia llegit i que, des que no ho fa, el problema de memòria s’ha agreujat. Jo vaig haver de començar a fer una llista de les pel·lícules que mire perquè he arribat al punt de no recordar ni tan sols si ja l’he vist o no. ...

El cap de setmana passat vaig sofrir, de nou, els efectes de viure prop del recinte on s’instal·la la discomòbil. Són, aproximadament, unes quinze nits a l’any que he de resignar-me a no dormir: bé per la música, bé per l’estampida de bèsties que passa per davant la porta de ma casa escridassant i perpetrant malifetes. Però hui no venia a queixar-me, només volia compartir aquesta cançó que vaig haver de buscar diumenge de matí per tal de comprovar si la nit anterior havia patit al·lucinacions o no. Haguera jurat que, amb taps a les orelles i tot, havia sentit una versió “màquina” de la sintonia del programa de televisió Bricomanía. I és exactament el que vaig sentir: Bumpingmanía. ...

Si edifiques una casa nova, posa una barana al terrat, per evitar que ningú caigui del terrat. — Dt. 22, 8; Bíblia de Montserrat No tot és homofòbia, misogínia i genocidis a l’Antic Testament. Ocasionalment, trobes alguna norma amb trellat.

Com que ja fa uns quatre anys que tinc pausalas.net en construcció, he decidit que ja era hora de fer alguns canvis: He modificat un poc l’estil de la pàgina afegint degradats, ara que pareix que s’acaba l’era del flat design. He creat una secció nova que mostra l’última cançó que he escoltat una cançó que he sentit recentment 1. La informació ix del meu perfil de ListenBrainz. Encara queda molta faena per fer, però hui tenim una versió un poc més “construïda” que la de 2021. ...