Fins al cap de setmana passat, no havia sentit parlar mai de rsync. De fet, vaig fer servir l’eina sense parar molta atenció perquè, simplement, estava seguint les instruccions d’aquesta pàgina de la documentació d’Hugo en un intent de fer més senzill el procés de publicació de les entrades d’aquest blog. Resulta que, en un exemple més de l’efecte Baader-Meinhof, uns dies després veig que Veronica comparteix en els seus canals un vídeo dedicat a rsync. ...
Aquesta setmana, en una conversa amb Suso i Carles sobre la nostra incapacitat de recordar detalls sobre les pel·lícules que mirem o els llibres que llegim, Carles va comentar que, aparentment, escriure microressenyes l’ajudava a fixar un poc millor allò que havia llegit i que, des que no ho fa, el problema de memòria s’ha agreujat. Jo vaig haver de començar a fer una llista de les pel·lícules que mire perquè he arribat al punt de no recordar ni tan sols si ja l’he vist o no. ...
El cap de setmana passat vaig sofrir, de nou, els efectes de viure prop del recinte on s’instal·la la discomòbil. Són, aproximadament, unes quinze nits a l’any que he de resignar-me a no dormir: bé per la música, bé per l’estampida de bèsties que passa per davant la porta de ma casa escridassant i perpetrant malifetes. Però hui no venia a queixar-me, només volia compartir aquesta cançó que vaig haver de buscar diumenge de matí per tal de comprovar si la nit anterior havia patit al·lucinacions o no. Haguera jurat que, amb taps a les orelles i tot, havia sentit una versió “màquina” de la sintonia del programa de televisió Bricomanía. I és exactament el que vaig sentir: Bumpingmanía. ...
Com que ja fa uns quatre anys que tinc pausalas.net en construcció, he decidit que ja era hora de fer alguns canvis: He modificat un poc l’estil de la pàgina afegint degradats, ara que pareix que s’acaba l’era del flat design. He creat una secció nova que mostra l’última cançó que he escoltat una cançó que he sentit recentment 1. La informació ix del meu perfil de ListenBrainz. Encara queda molta faena per fer, però hui tenim una versió un poc més “construïda” que la de 2021. ...
L’altre dia vaig sentir parlar del fenomen Baader-Meinhof: el que et passa quan aprens alguna cosa nova i, de sobte, comences a veure-la pertot arreu. Això et fa pensar que ha augmentat la freqüència de la cosa, com si el món s’haguera posat d’acord per a parlar d’això. A mi m’ha passat, recentment, amb Twin Peaks. Des que vaig començar a veure la sèrie no pare de trobar referències en pòdcasts, blogs, xarxes socials… També és possible que, des de la mort de David Lynch, hagen augmentat realment les mencions a Twin Peaks. ...
De vegades, m’agradaria tenir la capacitat de posar filtres al meu cervell per a evitar que li pegue voltes a temes completament irrellevants i absurds. Com que això no és possible, m’he de conformar a escriure sobre eixos temes i esperar que això ajude a oblidar-me d’ells. Ho comente perquè ja fa més de dues setmanes que Carles Bellver va compartir una fotografia que va desencadenar una cadena de pensaments que he de parar d’alguna manera. ...
Després de setanta-dues fotos publicades en setanta-dos dies, crec que ja he complit amb el propòsit que em vaig marcar al gener. Comença a fer-me peresa l’obligació —autoimposada— de publicar una foto cada dia i, com que la idea era tornar a agafar-li el gust a fer fotos, no vull forçar la màquina i aconseguir l’efecte contrari. Potser intente publicar una foto a la setmana, per no perdre el costum, però sense la pressió de no trencar la ratxa. ...